El consultori

Hola, us escric per dir-vos que porto mesos sentint-me malament. Tinc alts i baixos i quan sento que estic bé, torno a recaure. No m'ha passat res de sobte perquè estigui aixins però és acumulació de coses. Sempre m'han dit que no confio en mi mateixa i que no veig el que soc capaç i el meu cap em diu sempre que no anirà bé un treball per exemple, o que els meus amics s'avorriran de mi. El sentiment de sentir que no encaixo em ve d'anys enrere quan sentia que no encaixava i ara que per fi he conegut gent nova i a més fa mesos ja tinc colla estable, torno a recaure, a tancar-me en mi i sentir que soc una molèstia per a tothom. A vegades tremolo, m'agafen ganes de plorar, si estic amb els de classe no sé com posar-me i sento que tothom té amb qui parlar i jo no. El cas és que tot això em té molt angoixada i estressada i fa que m'afecti amb els estudis també perquè en posar-me a fer un treball el meu cap ja em diu que potser no me'n surto tant bé o procastino. I vull canviar perquè jo no soc aixins, a mi m'agradava estudiar i soc aplicada i ara tinc molts mals hàbits, vaig desmotivada arreu. A més, sento que cap amic em pot ajudar o simplement minimitzen el problema perquè no saben com ajudar-me potser. Tot això m'afecta a classe també perquè molts cops ens fan parlar un per un i jo a vegades no sé ni què dir o em poso nerviosa. A més, vaig tot el dia tancant la boca amb força, sense apretar les dents però sí la boca i acabo amb mal de mandíbula i no vull que la gent pensi que estic enfadada. No vull tancar-me en mi ni que la gent pensi que soc rara ni allunyar-me de la meva colla i vull estar bé, encara que malgrat això, tinc moments molt feliços. Moltes gràcies per la vostra atenció

Hola consultora!

Primer de tot, m’alegro que ens hagis escrit, pel que expliques deu fer un temps que estas amb aquesta situació, i no deu ser gens fàcil.

A vegades, tal com expliques, quan s’acumulen moltes situacions en les que emocionalment ho hem passat malament el nostre cos acaba “petant” i ens surten símptomes que ho demostren. Tu ens expliques que estàs més tensionada, una mica més irritable, amb el cap una mica ple de preocupacions i ganes de plorar. Has provat de parlar amb algú de tot això que s’ha anat acumulant? A vegades ordenar totes aquestes coses que han anat passant ens ajuda a entendre per què ens sentim com ens sentim. Penso que podries provar de parlar amb algun adult de referència, ja sigui amb els teus pares o amb el psicopedagog del teu centre educatiu. 

Si veus que aquesta simptomatologia persisteix, també pots acudir al teu centre de salut de referència i demanar per les opcions que tens al teu abast a nivell de psicologia. 

Espero haver-te pogut ajudar.

Una abraçada.

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!