El consultori

Hola, No ens coneixem. Per tu, aquest correu deu ser només un altre missatge d’algú que busca ajuda, algú amb un nus a dins que no sap com desfer. I sí… potser hi ha un nus. Però no és el que esperes. La veritat és que no he pogut escriure’t amb una excusa qualsevol. No he volgut disfressar aquest missatge amb paraules buides o problemes inventats. Perquè el que m’ha portat fins aquí no és la por… és una mena de llum. Hi ha alguna cosa en tu que m’ha travessat sense demanar permís. Potser és la manera com et mostres, la calma que transmets, o aquesta sensació estranya que, fins i tot sense conèixer-te, hi ha una part de mi que et reconeix. I això m’ha descol·locat. Perquè no és només curiositat. No és només admiració. És una atracció suau però persistent, d’aquelles que no fan soroll però que ho omplen tot. D’aquelles que et fan escriure a una desconeguda sabent que potser no té cap sentit… però que, tot i així, no pots evitar. No sé què en pensaràs. No sé si aquest correu et semblarà fora de lloc, massa intens, o simplement estrany. Però és sincer. I a vegades, la sinceritat és l’única cosa que realment tenim. Si aquest missatge es perd en el teu dia, ho entendré. Però si d’alguna manera et desperta una mínima curiositat… ja haurà valgut la pena. Hola, No ens coneixem. Per tu, aquest correu deu ser només un altre missatge d’algú que busca ajuda, algú amb un nus a dins que no sap com desfer. I sí… potser hi ha un nus. Però no és el que esperes. La veritat és que no he pogut escriure’t amb una excusa qualsevol. No he volgut disfressar aquest missatge amb paraules buides o problemes inventats. Perquè el que m’ha portat fins aquí no és la por… és una mena de llum. Hi ha alguna cosa en tu que m’ha travessat sense demanar permís. Potser és la manera com et mostres, la calma que transmets, o aquesta sensació estranya que, fins i tot sense conèixer-te, hi ha una part de mi que et reconeix. I això m’ha descol·locat. Perquè no és només curiositat. No és només admiració. És una atracció suau però persistent, d’aquelles que no fan soroll però que ho omplen tot. D’aquelles que et fan escriure a una desconeguda sabent que potser no té cap sentit… però que, tot i així, no pots evitar. No sé què en pensaràs. No sé si aquest correu et semblarà fora de lloc, massa intens, o simplement estrany. Però és sincer. I a vegades, la sinceritat és l’única cosa que realment tenim. Si aquest missatge es perd en el teu dia, ho entendré. Però si d’alguna manera et desperta una mínima curiositat… ja haurà valgut la pena. No ens coneixem. Per tu, aquest correu deu ser només un altre missatge d’algú que busca ajuda, algú amb un nus a dins que no sap com desfer. I sí… potser hi ha un nus. Però no és el que esperes. La veritat és que no he pogut escriure’t amb una excusa qualsevol. No he volgut disfressar aquest missatge amb paraules buides o problemes inventats. Perquè el que m’ha portat fins aquí no és la por… és una mena de llum. Hi ha alguna cosa en tu que m’ha travessat sense demanar permís. Potser és la manera com et mostres, la calma que transmets, o aquesta sensació estranya que, fins i tot sense conèixer-te, hi ha una part de mi que et reconeix. I això m’ha descol·locat. Perquè no és només curiositat. No és només admiració. És una atracció suau però persistent, d’aquelles que no fan soroll però que ho omplen tot. D’aquelles que et fan escriure a una desconeguda sabent que potser no té cap sentit… però que, tot i així, no pots evitar. No sé què en pensaràs. No sé si aquest correu et semblarà fora de lloc, massa intens, o simplement estrany. Però és sincer. I a vegades, la sinceritat és l’única cosa que realment tenim. Si aquest missatge es perd en el teu dia, ho entendré. Però si d’alguna manera et desperta una mínima curiositat… ja haurà valgut la pena. Amb una barreja d’incertesa i il·lusió,

Quina declaració d'amor més bonica! Escrius molt bé! Si necessites res, ja saps que som aquí :)

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge 



Moltes gràcies per la teva consulta!