El consultori

Final de curs

Estic molt trista. No estic gens bé. En un mes i mig deixo l'escola de la meva vida des dels 3 anys, on he fet les 2 úniques amistats que conservo (tot i que elles ja no són a una altra escola i les veig poc) i he conegut a tots els professors que m'han acompanyat, ells són els meus adults referents perquè els meus pares per mi no ho són gens. En 3 mesos ve l'estiu, un buit immens per mi, no classes, no deures, no exàmens, no horaris, sinó incertesa, res a fer, soledat... Els dos últims estius han estat fatal, no em podia apuntar enlloc que costés diners perquè els meus pares no volien. Jo també tenia molta por a moltes coses com colònies i no les hauria volgut fer, però sí alguna activitat com tipu casal d'adolescents. Soc una persona amb molta nostàlgia i en un mes i mig acabo 2n de batxillerat, no soc capaç de deixar l'escola on porto entrant cada dia i les persones que hi ha al dins, no ho suporto. Cada dia que s'acosta més l'estiu em sento pitjor, tinc por pel que passarà, però sobretot tristesa, buit, dol. Se suposa que puc treballar, però no sé ni per on començar ni com es fa ni on he d'anar i a més no em sento capaç de fer res. Tinc un problema motor que m'afecta una mica a les mans i no puc fer servir les coses si no és a poc a poc i amb calma, se'm cauen les coses si no vaig amb compte. On em poso al treballar? Què faig? No tinc gaires habilitats socials, no he fet extraescolars, no tinc cap experiència, què representa que he de fer? En un mes i mig o menys també he de decidir què fer amb la meva vida i no en tinc ni idea, no soc capaç de visualitzar el futur perquè el present ja em pesa prou. No puc saber què faré al setembre perquè abans encara no sé com aguantaré l'estiu i abans encara no sé si triar filo o història a la sele. Per tot això no estic bé. Tret de la meva germana, no tinc a ningú, a ningú en qui confiar, i a ella no li puc explicar gaire, té 12 anys i no la vull fer patir. Encara trec bones notes, però fa unes setmanes li vaig dir al meu tutor que si seguia així deixava el curs i em va dir que a aquestes alçades havia d'aguantar però és que no puc més, miro cada dia la classe sabent que aquest és l'últim mes. Em va dir que anés a la orientadora o psicóloga, no sé exactament què és, però vaig sortir pitjor del que havia entrat. Em va fer un test de vocació i em va sortir empatat lingüístic i social, però en puntuacions tampoc gaire altes. I això què vol dir? Em va dir que podia estudiar una filologia, jo no vull estudiar filologia, no m'agrada la gramàtica ni la part de llengua pura. I social des de quan, si em costa la vida relacionar-me joder.... Les coses estan complicades a casa meva des de fa temps, però ara és pitjor, els meus pares no estan a sobre meu, i a veure, sí, tinc 18 anys, però quan faig trimes ni em pregunten com m'han anat, a les notes finals he d'aprovar però mai parlem de com ho porto o de què m'agrada. I, sobretot, no em toquen, només per saludar un segon quan arribo però per protocol, fa com un any un dia que havia suspès un examen quan vaig arribar a casa i el meu pare em va saludar vaig com deixar-me caure en ell perquè necessitava una abraçada i me la va negar, diu que ja soc gran i no vol. Amb la meva mare encara tinc més mala relació i quasi ni parlem, però jo necessito afecte. La meva germana sí que m'abraça i és l'única persona que ho fa però necessito poder trencar-me davant algú i que em sostingui de veritat en la desorientació i el dol, sense solucions ràpides, només vull que algú em cuidi una estona. Ja sé que tinc 18 anys però no estic preparada per estar tant de temps així, i tinc molta por per tot el que em ve al sobre aquestes setmanes i moltíssima pena pel que deixo enrere. No puc més. Fa unes setmanes vaig començar a plorar abans de dormir perquè em feia mal el cor literalment quan pensava en el final de curs i necessitava descarregar i com que no trobava a ningú doncs ho vaig fer en la intimitat. Però ara mateix segueixo sentint el mateix i fins i tot més intens dolor per això, però ja ni em surt plorar, a la nit intento descarregar i ja no funciona, se'm queden els ulls humits i durant tot el dia següent em sento tensa, amb molt a dins, necessito poder tornar a descarregar i ja no sé fer-ho. L'altre dia estava parlant amb una professora mentre bevia aigua i va mencionar que ja per fi acabàvem i que vindria l'estiu i em va començar a tremolar la mà i em vaig tirar una mica l'aigua per sobre tot i que ella no va dir res. També sento que la gent no em mira quan veu que estic vulnerable, com quan li estava explicant a una de la classe que no és de les meves dues amigues de fora però m'hi porto bastant, i quan se'm van començar a humitejar els ulls va dir "va, no comencem eh" i jo mai abans havia plorat davant seu, no sé perquè va dir això, i em va dir que segur que acabaria gaudint l'estiu. Els meus pares passen bastant, però la gent de l'institut no és que passi, intenten fer-me sentir bé fent-me pensar en positiu i aguantar, però és això, és sempre contenció, que a vegades ho entenc que algú no pugui sostenir-ho, però és que m'ha passat ja sis vegades que tenia ganes de plorar i algú m'ha fet parar i m'ha dit algo esperançador. Ahir vaig anar a esmorzar a l'hora del pati en un bar perquè estava molt sensible i no volia plorar en el pati i ni en el bar vaig poder plorar i estava ahir en un pou absolut, que crec que va ser el dia que pitjor em vaig sentir. I al marxat no vaig mirar per on sortia i vaig passar per darrera de la barra i em van haver de cridar l'atenció, no saps la vergonya que en fa encara, em crema haver fet el ridícul d'aquesta manera davant de tothom. Li he escrit a les dues amigues que tenia fora l'institut per quedar un dia i parlar i els hi he estat sincera dient que no estic bé i m'ham proposat veuren's quan estigui més tranquila. No sé per què tenen tanta por, mai m'he desbordat ni res davant elles, no hi ha antecedents perquè pensin que passarà algo dolent. Ja no estaré més tranquila, d'ara en endavant va de baixa, aniré a pitjor, quant més a prop l'estiu, més tristesa. I aleshores, quan ens veiem, serà just abans de la sele, amb l'estiu a tocar, saps com estaré jo? No podré fer cap paper. Encara que tingui a davant a algú m'hi sento molt lluny. A sobre ha perdut el Barça i és una tonteria però si avui no s'ha repetit el dia d'ahir és perquè fins les 9 tenia una mínima il·lusió per agafar-me, per sentir una mica d'alegria que fa temps que no sé ni què és. Estic espantada per com estaré demà i en general aquests dies. Em queden els trimestrals en 2 setmanes i no puc seguir així. És el moment que hi estic passant pitjor de la meva vida i que més vulnerable em sento i a la vegada que més sola estic.

Hola consultora!

Primer de tot moltes gràcies per escriure’ns i expressar el que estas sentint, a vegades és el primer pas per ordenar tot el que ens passa.

El final de qualsevol etapa sempre és complicat, i sobretot el final de una etapa tant important com la que expliques. La escola, l’institut, el batxillerat, les parets que t’han acompanyat durant tant temps i que pel que expliques has sentit com a un espai bastant segur. Estàs preparant un dol que segur que no serà fàcil, però que possiblement també porti a altres moments que també puguin ser bonics. 

És totalment lícit i natural que necessitis el que expliques, expressar-te, que et sostinguin i t’acompanyin en aquests moments. No sé si has intentat demanar ajuda a l’institut, però allà sempre hi ha la possibilitat de que un psicopedagog et pugui assessorar i acompanyar en aquests moments. Si no ho has fet, et recomano que ho preguntis i mirin de ajudar-te.

En cas que no vulguis que sigui de la teva escola, també et puc recomanar que facis una ullada a aquesta pàgina (Mareamaresme):

, que ofereixen acompanyament a joves i tenen diferents serveis que et podrien anar bé ara mateix. Els pots trobar a Mataró els dimarts de 10 a 13h i dijous de 15h a 17h i a Premià de Mar amb cita prèvia els dijous de 10 a 13h i de 15 a 17h. 

Espero que t’hagi pogut ajudar.

T’envio una abraçada molt forta

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!