Hola, m'agradaria que m'ajudéssiu amb això. Des de molt petita parlava molt poc i era tímida. Des de 5è de primària mes o menys això va anar canviant, però segueix-ho sent-ho amb persones que no coneixo molt o que no tinc confiança. M'afecta molt quan faig presentacions davant de classe, coneixo gent nova o intento parlar amb persones que no són del meu cercle. No sabeu com m'encantaria que això no fos així però quan faig alguna daquestes 3 coses em poso nerviosa. No sempre, però pateixo molt (clarament) quan sí que passa. Fins i tot amb amigues íntimes a vegades em costa expressar-me i em poso nerviosa (crec que això no té a veure amb lo demés però ho dic igualment). A l'escola vaig patir molt pq no solia tenir amigues (reals, no amb les q estàs al pati). Ara aquest tema no em fa patir pq tinc 2 amigues molt bones i tmb una colla (que només quedem fora de l'insti, a dins estem separats, però no passa res). Però m'agradaria no agobiar-me tant per aquests temes o posar-me nerviosa en situacions com he dit abans. Teniu consells de què podria fer?
Hola consultora!
No tots ens desenvolupem de la mateixa manera en públic i quan coneixem a persones noves, però a vegades ens pressionem com si tots ho haguéssim de fer de la mateixa manera.
Pel que expliques et fa patir com et relaciones en situacions que són noves. Potser hi ha una part que estàs jutjant en tu i que també és natural que, quan alguns coneixem a gent nova, ens sentim més nerviosos?
Tinc altres preguntes que també pots qüestionar-te :
- Què és el que et fa por que passi?
- És realment probable que això passi?
- Quines expectatives tinc de les relacions noves/quan estic en públic? M’agradaria potser que fóssin situacions perfectes? Fins a quin punt és realista que ho siguin?
Espero que aquestes preguntes t’ajudin una mica a no pressionar-te.
Una abraçada!
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
