Bon dia, us escric perquè porto molt de temps preocupat per aquest tema, el qual son els amics. Jo sempre he sigut una persona que ha tingut pocs amics al seu entorn i bé, últimament alguns d’ells s’han burlat de mi per alguna cosa que he fet o algo que han trobat estrany de mi. Podria a dir que soc un tiu tranquil, i a vegades per ser com ets, tenir depèn de quina habilitat, adjectiu o qualitat, inclús fer alguna broma, etc, l’entorn (sobretot amics, però tambe pot ser companys de classe) et prenen com a “gay”. El cas que em va passar a mi es que un amic meu em va dir que un altre amic (meu i seu, el qual l’anomenaré com a “fals”) feia temps que pensaba que era “gay”, lo qual no es veritat. Si que l’amic que m’ho va dir em va més o menys defensar. Jo diria (aixi i tot no estic segur) que el fet que l’amic fals m’anomenava com a gay era perquè ho deia als seus altres amics (per a mi companys) per diguéssim “flipar-se” i creure’s el millor, ser el mes o dels mes populars del seu grup, etc. Al fi i al cap, ell com ho deia als seus amics, llavors aquells tambe se’n reien, fins i tot hi ha un d’ells que tots els dies em fa la vida impossible i jo acabo perjudicat i en sento malament. Potser no em podreu ajudar amb aquest tema ja que no es facil, pero igualment moltes gràcies per llegir-ho. L’altre situació, que també forma part del tema dels amics es que no se com fer amics nous, i crec que es necessari per exemple, per la situació que he explicat anteriorment. Haig de dir que soc i sempre he sigut un noi bastant tímid en quant a la vida social, i per això soc conscient que quan em trobo amb nous companys o gent nova que coneixeré de qualsevol lloc, moltes vegades m’he quedat sol sense dir res ni relacionar-me. En soc conscient de lo anterior i intento esforçar-me. Ara que ja coneixo tots els companys de classe i alguns em cauen be, d’altres no, doncs si que a classe m’hi relaciono amb alguns, pero sento que hauria de tenir mes amics d’altres instituts per poguer relacionar me amb mes gent, pero no se com fer-ho, es el principal problema, no saber-ho fer. Igualment, moltes gracies per ajudar-me, encara que sigui llegint ho agrairé.
Hola consultora
Gràcies per explicar-nos el que t’està passant, no és fàcil posar paraules a situacions així
El primer que vull dir-te és que el que estàs vivint no és just. Que et facin burla, et posin etiquetes o et facin sentir malament no té res a veure amb tu, sinó amb la manera que tenen alguns de sentir-se superiors o encaixar dins del grup. Utilitzar “gay” com a insult diu molt més d’ells que de tu
Entenc que això et faci sentir insegur o ferit, és completament normal. En aquests casos és important que no t’ho quedis per dins. Si hi ha algun adult de confiança al centre, pot ser bona idea explicar-ho, sobretot si hi ha algú que et fa la vida impossible cada dia
Sobre els amics, no tenir molts no vol dir que hi hagi res malament en tu. Hi ha persones que tenen pocs amics però molt bons, i això ja és molt valuós. El que sí que és important és que siguin persones que et respectin i et facin sentir bé
Pel que fa a conèixer gent nova, sent tímid pot fer-ho més difícil, però no impossible. No es tracta de canviar la teva manera de ser, sinó de fer petits passos. Per exemple, començar amb converses senzilles, acostar-te a persones amb qui ja tens alguna cosa en comú o apuntar-te a activitats on puguis coincidir amb gent amb interessos semblants
No cal forçar-ho ni tenir molts amics de cop. Les relacions es construeixen a poc a poc
I sobretot, recorda això: no has de canviar qui ets perquè els altres t’acceptin. Les persones adequades t’acceptaran tal com ets
Espero haver-te ajudat
Una abraçada
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
