El consultori

Vull explicar una situació emocional que m’està generant força sobrepensament, ansietat lleu i confusió, relacionada amb una persona que vaig conèixer online i amb qui he estat parlant durant dos mesos. Vaig conèixer un noi italià amb qui vaig començar a parlar de manera freqüent. Al principi la conversa va ser molt intensa emocionalment: parlàvem molt, utilitzava sobrenoms afectuosos amb mi i em deia que el feia sentir bé i que l’ajudava a oblidar moments difícils que estava passant. Això va fer que la connexió semblés avançar molt ràpidament i que es generés una certa proximitat emocional en poc temps. En un moment determinat, em va dir que volia ser el meu xicot. No obstant això, només dos dies després va canviar de postura i em va comentar que preferia estar amb algú que visqués més a prop físicament. Aquest canvi tan ràpid em va generar confusió emocional, perquè vaig passar de sentir que hi havia un interès clar a percebre distància o inseguretat en la relació. Tot i que racionalment entenc que una relació a distància és complicada i probablement no tindria gaire futur encara que a aquest estiu vingui a Barcelona, emocionalment el canvi em va afectar més del que esperava. Des d’aleshores he notat que començo a sobrepensar molt la interacció amb ell, especialment quan triga moltes hores (per exemple, més de 10 hores) a respondre els missatges. Durant aquests períodes començo a qüestionar-me si he fet alguna cosa malament, si ha perdut l’interès o si estic interpretant malament la relació. Sóc conscient que aquests pensaments poden no ser objectius, però tot i així apareixen automàticament i em costa aturar-los. Sento una contradicció interna: d’una banda, sé que probablement no vull una relació seriosa a distància i que no seria pràctica; però de l’altra, continuo pendent de les seves respostes i de com evoluciona la comunicació, cosa que em genera ansietat i certa dependència emocional del xat. El meu estat emocional sembla dependre massa de si respon o no, fet que em preocupa perquè sento que perdo tranquil·litat. També em preocupa no tenir clar què sento exactament: no sé si realment m’agrada de manera romàntica o si simplement em feia sentir acompanyat i validat emocionalment. Em costa diferenciar entre un interès real i un vincle generat per l’atenció rebuda. En general, noto: • tendència a sobreanalitzar converses i temps de resposta • dificultat per gestionar la incertesa quan no hi ha contacte • por de donar senyals equivocats o de fer mal a l’altra persona • confusió entre el que penso racionalment i el que sento emocionalment • certa inquietud per com m’afecten les relacions online o a distància M’agradaria entendre millor per què aquesta situació m’afecta tant, aprendre estratègies per gestionar el sobrepensament i desenvolupar una manera més estable de relacionar-me emocionalment sense que el meu benestar depengui tant de la interacció digital amb una altra persona. Moltíssimes gràcies ;).

Hola consultora!

Gràcies per explicar-nos-ho amb tanta sinceritat. El que t’està passant és molt més habitual del que sembla, sobretot en relacions online.

Quan algú ens dona molta atenció de cop, és fàcil enganxar-nos a com ens fa sentir. Per això, encara que racionalment sàpigues que no vols una relació a distància, emocionalment et costa desconnectar. No és tant ell, sinó com et feia sentir.

El canvi d’actitud que ha tingut també pot generar molta inseguretat i fer que sobrepensis. Però és important que recordis que això no diu res de tu, sinó de com ell gestiona les coses.

Per gestionar-ho, et pot ajudar:

preguntar-te si el que penses són fets o interpretacions

no estar tan pendent del mòbil

tornar a centrar-te en tu i en el teu dia a dia

I sobretot: el teu benestar no pot dependre de si algú et respon o no.

Estàs aprenent a entendre’t, i això ja és molt important

Espero haver-te ajudat!

Una abraçada

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!