-
-
Any: 2008
Comarca: Baix Penedès
Data: 21/03/26 01:22
tot

No espero cap sol·lució, tan sols vull que algú conegui la meva situació. Fa 4 anys vaig patir una mena d assetjament, a partir d allà em vaig començar a apartar. Mai he sigut súper sociable, sóc d aquestes persones que amb dues amigues de debò en tinc més que suficient. A partir d aquest assetjament vaig començar a tindre una mena de cosa estranya: quan la situació/ambient s assembla a la que vaig patir, en aquest cas la classe de l institut amb gent de la meva edat, tinc gassos (pets). Sé que sona estrany. Això ha fet que em continuï apartant, encara que ja no em facin assetjament. Fa poc li vaig dir a ma mare que volia anar a un psicòleg EMDR, però són molt cars. A més, ara que tinc 17 anys, em noto més sola que quan patia assetjament. Només tinc la meva mare i el meu germà. I resulta que mà mare és molt però molt falsa. I amb món germà cada cop ens distancien més, ell no m entén i és molt Superb, és en una altra etapa de la vida. Per acabar-ho d adobar em fa por la mort dels que m estimo, sobretot dels meus gossos, hi penso constantment. Pateixo per si quan vagi a l'universitari aquesta situació continuï així. A més, l ideal seria anar a una residència d estudiants, però tot és molt car. Em noto molt cansada de tot. Sé que són moltes coses.


Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 24/03/2026 10:27

Hola consultora!



Gràcies per escriure’ns! 



La situació que ens expliques sembla realment molt dura i des d’aquí t’enviem una forta abraçada!



Pel que dius, sembla que tens una mena de trauma relacionat amb l’assetjament que vas patir, i això, encara que sigui horrible i injust, és molt habitual. Les persones que han patit en entorns socials concrets acostumen a activar el sistema d’alerta en situacions similars, i és el que segurament t’està passant a la classe.



El meu consell és, per descomptat, que vagis al psicòleg, si cal, exagera amb la teva mare i digues-li que ho necessites profundament. Si continua sense fer cas, pots aprofitar aquest estiu per treballar i tenir alguns estalvis per poder pagar el psicòleg. Potser no hi podràs anar cada setmana, però pots començar per un cop al mes (segurament pots trobar psicòlegs que cobrin 50/60€ l’hora).



D’altra banda, per poder anar treballant això, et recomano molt que revisis els teus hàbits, fes esport i intenta menjar coses suaus que no et produeixin gasos. Surt a passejar amb els gossos i llegeix llibres que t’inspirin. Intenta no dedicar gaire temps a fer scroll a les XXSS, i si no tens ningú amb qui parlar, escriu.



Sé que és una situació difícil i ara mateix ho veus tot bastant negre, si necessites tornar a escriure'ns ja saps on som.



Molts ànims, espero haver-te ajudat ni que sigui una miqueta.



Estrella Dorca - psicòloga sanitària



@estrelladp_psicologa


La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!


Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.