Hola, escric això més aviat per desfogar-me i no tant per rebre una resposta. El cas és que porto uns dies que em sento molt rara en diferents aspectes. En les amistats em noto més distant, i no és que no em caiguin bé, el contrari, en general estic en un punt on tinc amistats molt sanes, però quan quedo em noto com que desencaixo una mica. També tinc el sentiment de la nostàlgia i algun dia em poso a plorar mirant fotos jeje. O per exemple estic més sensible de lo normal i quan miro películas ploro per tot. Noto que el temps està passant massa ràpid i que ja no és el que era en general. I trobo que m'estic perdent moltes coses que ja no podré tornar a fer mai mes. No és que estigui malament però simplement que estic rara, i avui per exemple he quedat amb unes amigues i alguna m'ha preguntat què em passava, ja que m'ha notat diferent, i no li he sapigut explicar perquè tampoc sé com expressar el que sento. No sé si em podreu ajudar però a mi si que m'ha servit poder-me deixar anar, gràcies per tot el que feu!
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
El que expliques és com una mena de dol per un canvi d’etapa o per un creixement personal. Està bé identificar-ho com que estàs rara o nostàlgica, i el millor que pots fer és acceptar-ho i abraçar-ho. Calen molts moments d’aquests per evolucionar com a persona, moments de reflexió i tristesa per poder encarar el futur. I si alguna amiga et pregunta, pots explicar que simplement “estàs rara” i que a vegades et ratlles pel pas del temps. No hi ha res dolent en tot això.
La vida són etapes.
Espero haver-te ajudat. Una abraçada.
Estrella Dorca - psicòloga sanitària
@estrelladp_psicologa
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
