El consultori

bon dia, era sols per comentar que jo personalment no tinc cap problema de TCA ni res d'aixo. simplement que vinc d'una familia on tots a excepcio de ma mare que es la que sap controlarse...., menjem molt, sempre ens ha encantat el menjar pero digam que un dels defectes nostres es que no tenim fre. És cert que en el meu cas i els meus germans sempre em estat comparantmos en temes repartiment de menjar, lo tipic de germans supose no? ei que la mare m'ha donat dos cullerades mes d'arros que tu, o mirar de reull quan el germa orgullos mostra que encara te aquella galleta de chocolata que tu ja t'has menjat abans. La cosa es que com puc fer per a no tindre tanta ansia de menjar? pq jo menje algo i ja estic pensant en posibles plats que podria combinar i es tipo he provar a mastegar en mes calma pero pfff quan es un menjar que m'encanta molt no em puc resisitir, una vega (l'any pasat, no me vaig a mentir) anarem a un bufet, i en fi, jo vaig caure mala de la animala que havia menjat..... procure controlarme pero crec que avui la he cagat nois.... pq pfff estavem dinant i quedaven 2 galetes de chocolate, una era mes gran que l'altra i ma mare tot preguntarnos tot be? en relacio a repartir les galletes. quan aplega el meu torn era la meua galeta i la de ma mare, la cosa es q jo estava encabotada en q volia la seua galeta i es caigue a terra... ma mare que es de geni curt s'enfadà i lo pijor? q no volia menjarse la meua galeta, i decidi no menjar cap pq la seua estava en terra, i q a vore quan aprenia jo a controlarme eixa enveja pel menjar i eixa ansia de menjar... vos agrairia si teniu cap consell. entenc que ho vaig fer malament i voldria millorar, sobretot pq al fer ja 20 anys voldria controlarme en eixes coses. si hi ha algo mal en mi m'ho podeu dir sense problema

Hola! Gràcies per escriure’ns i per la confiança. El que expliques és molt més habitual del que pot semblar. Sovint, hi ha persones que han crescut en famílies on el menjar té molt de protagonisme, o on hi ha una certa competició entre germans, i això pot fer que, es desenvolupi una sensació d’urgència o d’ansietat al voltant del menjar. 

Moltes vegades, és un hàbit après o una relació amb el menjar que s’ha anat construint amb els anys. El que descrius podria estar relacionat amb situacions que de petits es viuen com una mena de competició: “qui en té més“, “qui s’ho menja abans”..., i el cervell pot aprendre inconscientment que el menjar s’ha d’assegurar ràpid o que cal aprofitar-lo abans que algú altre.

 

A més, el menjar activa circuits de recompensa al cervell, especialment quan és un aliment que t’agrada molt, i això pot fer que hi continuem pensant. No és una qüestió de falta de força de voluntat, sinó una combinació de biologia i hàbit. 

Algunes coses pràctiques et podria ser útil com: intentar fer àpats regulars i complets, ja que quan passem molta gana entre àpats és més fàcil que aparegui ansietat amb el menjar. També pot ser útil treballar la idea de no haver d’aconseguir “la millor peça”. Quan et vingui aquest impuls, pots provar de dir-te mentalment alguna cosa com: “això és el meu cervell que vol guanyar”, i donar-te uns segons abans d’actuar. No cal menjar molt lentament, però sí que pot ajudar menjar de manera més conscient: saborejar el que tens a la boca, deixar els coberts a la taula entre mossegades, no posar-te més menjar fins que hagis acabat el que tens a la boca, o intentar menjar sense distraccions com el mòbil o la televisió. Si tens ganes de repetir de menjar, també pots provar d’esperar uns 5-10 minuts i després decidir si realment en vols més. Finalment, també pot ser important treballar la compassió cap a tu mateixa. És possible que moments com el de la galeta tinguin més a veure amb la tensió familiar o amb l’impuls del moment que no pas amb el menjar en si.

Que t’agradi molt menjar no és cap problema. El malestar apareix quan això genera culpa, preocupació o la sensació de perdre el control sovint. Si creus que et pot anar bé parlar-ne amb més calma, et proposem que ens contactis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, i et podrem orientar sobre com gestionar aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al 93 454 91 09.

A més, escriure el que sents (com has fet aquí) és una eina molt potent per ordenar el malestar. I el fet que ho estiguis reflexionant i demanant ajuda ja diu molt de tu. No estàs sola, i parlar-ne és un acte de valentía. 

Esperem la teva trucada, una forta abraçada! Gràcies de nou per compartir el que sents. 

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font i Paula Pérez, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!