El consultori

En primer lloc gràcies per la feina que feu! Gràcies a les altres consultes m'animo a escriure'us. Us poso en context: Ja farà uns 5 anys que vaig acabar el batxillerat, ara tinc 23 anys, però hi ha un tema que encara no he superat i pel que segueixo dolgut. El cas és que segon de batxillerat no va ser una etapa fàcil per mi, els resultats acadèmics no em van acompanyar gaire llevat el meu esforç, i a nivell social vaig conèixer gent que en aquell moment em van aportar coses positives, però a dia d'avui ja no mantinc el contacte. Durant el curs em vaig fer amic de dues noies, amb les que vam fer molts plans. Estudiavem de nit mentres estavem en videotrucada, quedavem després de classes, feiem sortides... fins i tot la meva primera borratxera va ser amb elles (literalment un divendres tarda després de classe). Vaig agafar molta confiança amb elles, i com que elles també em tenien confiança i m'explicaven coses, jo també ho vaig fer. Els vaig explicar el meu complexe més gran que, fins i tot ara encara m'acompanya, i és que sóc verge i mai he tingut parella. Només m'he liat un cop i va ser aquell mateix curs, amb una companya de classe (va ser més per pressió social que no pas perquè ens agradessim). Això va implicar que elles opinessin, i tot i esperar-me que es riguessin de mi, em van entendre i em van dir que no em preocupés, de fet això va comportar que elles també s'obrissin i m'expliquessin que una d'elles també ho era, l'altra tenia nòvio. Amb aquesta confessió, l'amiga que també era verge deia coses del tipus que estaba cansada de continuar sent verge i que tenia ganes de conèxier a algú, i l'amiga que tenia nòvio feia broma amb que haguessim hagut de follar nosaltres perquè estavem amb la mateixa situació. Al principi m'ho prenia de catxondeo, però a mesura que avançava el curs ho veia d'una altra manera, i és que va haver un punt que ella em va començar agradar doncs per la confiança que haviem agafat i perquè em semblava una persona de puta mare amb la que pensava que encaixava. Va haver un dia que va penjar una storie amb un lubricant a la nevera de casa seva, dient que els seus pares s'ho deurien haver passat molt bé, i vaig aprofitar per fer-li broma i intentar tirar-li la canya. No va funcionar, i em va dir que tot i que sóc un tio de puta mare (lo que s'acostuma a dir) jo no li agradava a ella. Perfecte, cap problema, ho entenc perfectament, el que jo sento no té per què ser correspòs. La cosa esta amb que un amic que teniem en comú jo i la noia que tenia nòvio es va començar a ajuntar amb nosaltres, i també una altra amiga. Per anar directe al grà, un cop es va acabar el curs, vam fer la típica excursió a port aventura, però aquest noi i aquesta nova amiga no van venir. Aquell mateix dia la meva amiga que era verge s'estava parlant amb aquest amic per quedar aquella mateixa tarda. Ho vaig saber quan ja estabem de tornada, i jo que estaba cansat i mig adormit, tot innocent vaig dir que perquè no anavem a prendre algo, amb lo que van riure i em van dir que ells no quedaven per anar a prendre res. De seguida ho vaig entendre. Aquest amic, és conegut per ser un yonki, i ell mateix em va dir que ella per ell no era res més que un trofeu més, m'ho va dir tal qual amb aquestes paraules, mentres que la meva amiga estava molt il·lusionada. A ella no li vaig arribar a dir mai què és el que sentia ell per ella, bàsicament per no fer-li mal, vaig pensar que ja se n'adonaria compte ella sola. En aquell moment, abans que passés res, el context, una mica, era o bé aquest amic o jo, tot i tenir en compte el que ja m'havia dit anteriorment. Doncs em va doldre molt que escollís a aquest amic abans que a mi. Molt. A dia d'avui encara hi penso, i em continua fent mal, tot i que ja fa anys que no tenim contacte. Potser si hagués conegut a més noies, o hagués tingut més oportunitats amb més gent, o hagués tingut més carbasses, és igual, me n'hagués oblidat, però com que a dia d'avui continuo sent igual de pringat doncs no em queda cap altra que pensar en el passat. He intentat trobar una resposta a perquè ella va decidir fer aquest pas amb ell, però per més que hi pensi menys respostes trobo. Era una tia increïble, molt guapa i físicament atractiva. Hagués entès que se n'hagués anat amb un tio millor que jo, però, amb un perla com era aquell xaval? Potser és una tonteria continuar pensant-hi, però de veritat que no ho he superat... Diria que és un cas aïllat, però ja m'ha passat dues vegades més amb altres noies que he conegut (no n'he conegut gaires més)... Sempre acabo sent la segona opció... I no ho entenc, faig riure a la gent fins i tot quan estan en un mal moment... Sóc simpàtic, els meus amics diuen que sóc agradable i que dona gust parlar amb mi... Què faig malament?? Bueno, ja fa temps que vaig acceptar que estic destinat a estar sol. En fi, gràcies pel vostre temps per llegir-me i escoltar-me, agraïria si em poguessiu donar algun consell per almenys intentar superar aquest dolor que sento fins i tot cinc anys després. Moltes gràcies.

Hola consultor!

Gràcies per escriure’ns i obrir-te així.

Com que has llegit les consultes d’altres joves per aquí, hauràs vist que no estàs sol en això. Hi ha moltíssimes persones que són verges amb 23 anys, i n’hi ha d’altres que van molt més ràpid en tot aquest tema sexual, i ningú és millor ni pitjor per fer les coses més d’hora o més tard.

Pel que fa a la noia, que hagués anat amb aquell noi no té cap explicació lògica, a vegades sentim una atracció inconscient cap a algú i no sabem ni perquè ens agrada. Pel que dius, en aquell moment potser l’amiga tampoc volia un noi amb qui casar-se i formar una família, potser idealitzava aquell noi per algun motiu que no sabem. Pensar perquè ell i no jo només t’enfonsarà, així que la meva recomanació és pensar: va ser ell perquè l'atreia més, sigui pel motiu que sigui, ja que l’atracció molts cops no té cap mena de lògica, són hormones, feromones i sensacions.

El meu consell és que et moguis, que practiquis esports on hi hagi varietat de gent i comunitat (per exemple CrossFit, pàdel, castellers...). Que t’animis a fer plans fora de casa i que t’obris. Pel que dius, ets un noi graciós, aquesta arma és molt potent i segur que algun dia et servirà per seduir alguna noia. No cal tirar la tovallola, simplement anar vivint la vida tranquil·lament, fent coses però sense forçar res, i quan arribi la persona, benvinguda sigui.

A vegades quan ens rendim i deixem de forçar les coses, és quan comença a aparèixer tot.

Espero haver-te ajudat, una abraçada!

Estrella Dorca - psicòloga sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!