Bona tarda. Mai he tingut un grup d’amics i no se si es per culpa meva o perquè simplement no es per mi. Des de que sóc petita sempre he hagut d’anar darrera de la gent i al final sempre he estat exclosa, em trobava a “amics” pel carrer que quedaven sense dir-me res, anaven a llocs i no em deien res i parlaven sobre plans devant de mi i feien com si no estiguera. Ara m’he mudat i estic a una altra ciutat i em segueix passant això, vaig amb un grupet de noies però sento que les molesto o que no volen estar amb mi.
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
Si has viscut tant temps sentint-te exclosa, és normal que ara qualsevol actitud “estranya” et faci dubtar. El meu consell és que, ja que has canviat de ciutat, provis també d’actuar diferent, amb això em refereixo al fet que no tinguis por d'obrir-te amb el nou grup d’amigues i explicar-los-hi que en el passat t’has trobat en aquesta situació i que tens por que et torni a passar. No hi perds res per intentar-ho, si elles no reaccionen al que els hi estàs dient o continuen deixant-te de banda, potser seria bo canviar de grup d’amigues. Tot i això, la comunicació sempre és lo més important, i ara mateix, només tens sensacions, no evidències tan clares com en el passat, per tant, és IMPORTANTÍSSIM parlar amb elmes. Si et fa vergonya parlar amb tot el grup, intenta parlar primer amb una de les membres del grup, amb la que tinguis més confiança, i li comences a explicar una mica com et sents, a veure com evoluciona el tema.
Espero haver-te ajudat.
Molta sort, ningú es mereix que l’excloguin.
I recorda, no hi ha res dolent en tu, simplement et vas trobar amb la gent equivocada.
Estrella Dorca - psicòloga sanitària
@estrelladp_psicologa
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
