El consultori

Hola, sóc un noi de 18 anys i crec que podria tenir un TCA... normalment no se'n parla en nois, però des de fa uns mesos que m'estic obsesionant amb els àpats, no és que no mengi, però m'agradaria baixar de pes, tot i ser conscient que estic prim. He anat a viure a fora i crec que això ha pogut influir ja que no tinc la pressió dels pares...Fa uns mesos que no esmorzo, encara que això sempre ha estat normal en mi, però sempre m'havia menjat un entrepà per esmorzar i ara no ja que son masses hidrats cada dia i aqui s'hi ha de sumar l'embotit... després intento no dinar en excés i tampoc sopar massa, i el problema és que sempre estic pensant "si això m'engreixarà". No sé perquè em passa però cada cop penso més en el que menjo, encara que a casa sempre hem menjat bé i equilibrat. No crec que sigui massa corrent en nois aquest fet. Ni sé si podria ser TCA, encara que penso cada cop més que si... Em miro constantment l'abdomen i miro si he perdut o guanyat grasa, no sé si també és símptoma. He escoltat que els TCA en nois també tenen a veure amb la sexualitat, no sé si és fals o veritat, però fa uns mesos que també en dubto... estic fet un lio ja que a casa parlar d'aquests temes és natural però mai pensava que m'hi pogués trobar. Espero que això sigui confidencial i espero la resposta. Merci per tot el que feu.

Hola, gràcies per escriure i per explicar el que t’està passant amb tanta sinceritat. El primer que vull dir-te és que el que comparteixes és important i mereix ser escoltat, i has fet un pas molt valent buscant informació i ajuda. 

Moltes vegades es pensa que els TCA només afecten noies, però això no és cert. També poden afectar nois, i cada vegada se’n parla més perquè molts nois passen per situacions semblants però els costa més explicar-ho. Per tant, no estàs sol ni és estrany que et passi.

Pel que expliques, sembla que els pensaments sobre el menjar, el pes i el cos estan ocupant cada vegada més espai al teu dia a dia. Aquest tipus de preocupacions poden ser senyals d’alerta quan comencen a generar molta preocupació o condicionen la manera de menjar i de viure els àpats.

Això no vol dir necessàriament que tinguis un TCA diagnosticat, però sí que pot indicar que la relació amb el menjar s’està tornant una mica rígida o obsessiva, i és molt positiu que ho hagis detectat ara.

També és bastant habitual que canvis importants en la vida, com ara anar a viure fora de casa, començar una nova etapa o tenir més autonomia amb els àpats, puguin influir en la relació amb el menjar. De vegades, en moments de canvi o d’incertesa, el control sobre el cos o el menjar pot aparèixer com una manera d’intentar gestionar el que sentim.

Respecte al que comentes sobre la sexualitat, és comprensible que et generi dubtes. Hi ha molts mites al voltant d’aquest tema. Els TCA no tenen una causa única ni estan directament relacionats amb l’orientació sexual. Algunes persones poden estar vivint preguntes o inseguretats sobre la identitat, el cos o les relacions en aquesta etapa de la vida, i això pot influir en el malestar general, però no significa que hi hagi una relació directa ni obligatòria.

Una cosa positiva del teu missatge és que t’estàs adonant del que et passa i ho estàs qüestionant. Aquest és un pas molt important. Quan els pensaments sobre el menjar o el cos comencen a augmentar, parlar-ne amb algú de confiança o amb un professional pot ajudar molt a entendre què està passant i evitar que el problema vagi a més.

Si et fos possible, et recomanaria que poguessis comentar-ho amb algun professional de la salut (per exemple, un psicòleg, metge de capçalera o servei de salut juvenil). Si ho prefereixes, també pots contactar amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), on et poden escoltar i orientar. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. No cal esperar a estar “molt malament” per demanar ajuda. De fet, quan abans es parla, més fàcil és reconduir-ho.

També podria ajudar molt compartir-ho amb alguna persona de confiança: un amic, un familiar, o algú amb qui et sentis segur. Guardar-ho tot sol pot fer que els pensaments es facin més grans.

Gràcies de nou per confiar i explicar el que t’està passant. Si en algun moment ho necessites, no dubtis a contactar amb nosaltres. Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font i Paula Pérez, psicòlogues expertes en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!