El consultori

Fa 4 mesos vaig perdre al meu nuvi. Vaig sentir que em queia el món damunt i que no anava a tornar a estar bé mai més. Era la persona més important en la meva vida i a la qual més volia. Continuo volent-ho, encara que ja no estigui en la meva vida ni pugui continuar creant nous records amb ell. L'anyor moltíssim i continuo plorant per ell i la seva pèrdua. Fa poc he conegut a un altre noi, i m'agrada parlar amb ell. No sento cap sentiment romàntic cap a ell ara mateix, però no el descarto en un futur. El problema és que el simple fet de pensar això, que en un futur potser, i el continuar coneixent-lo i divertir-me amb ell, i parlar amb ell fins a les tantes de la nit, xon feia aband amb el meu nuvi, em fa sentir culpable i molt malament. Com puc sentir-me així i pensar això d'aquest nou noi si no fa ni 5 mesos d'això del meu nuvi? Sento que hauria de continuar sentint-me sola i trista més temps, que no ha passat el temps suficient. També sento que el simple fet de pensar que en un futur pugui albergar sentiments cap el nou noi, posi en dubte l'amor i l'enyorança pel qual va ser el meu nuvi. Creieu que és normal sentir-me així de malament i culpable. Perquè tinc el pensament que si li parlo d'aquest nou noi a algú, la gent pensarà que després de tot, no volia prou a mi nuvi.

Hola consultora,

Gràcies per escriure’ns!



Pel que dius, el teu ex nòvio era important per a tu, l’estimaves molt i vas passar (i estàs passant) una ruptura dolorosa. D’altra banda, això no treu que puguis estar coneixent a altre gent. La vostra relació ja es va acabar fa 5 mesos així que no hi ha res de dolent en estar coneixent aquest noi nou i imaginar-te situacions futures. 

La gent pot opinar mil coses, però només tu saps la veritat absoluta, i és que has estimat molt al teu ex, i això no t’ho treu ningú.

La meva recomanació és que deixis fluir, que confiïs en tu i que no et culpis d’una cosa que no té perquè ser “castigada”. Cadascú té un temps de dol determinat després d’una ruptura, i aquest temps per alguns és més que per altres. Tan és si han passat dos mesos o un any, cadascú processa les ruptures de manera diferent, i està bé.

Espero haver-te ajudat.

Et torno a confirmar que no estàs fent res dolent,

Una abraçada.



Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!