El consultori

Bones! Al meu grup d'amics, és estrany però cert, que únicament les noies es pensen que soc gay (potser els nois també però no m'ho freguen cada puto dia a la cara). El problema és que no ho soc i no sé com deixar-ho clar. Cada dia, cada dia, cada dia estan dient que si soc gay, que si soc pansexual i merdes així que arriba un punt que cansa i no en tinc ni idea de com deixar clar que no ho soc perquè ho entenguin!!!!! Des de que va començar la broma han hanat continuant, i sempre han estat les dues mateixes persones. Ja fa unes setmanes (2 o així), vam quedar com qui queda per anar a prendre algo però juntament vam acabar sent aquestes dues persones, jo, i amigues de les altres dues. Ara bé, un dies després, una d'aquestes dues persones em va dir: tothom qui va venir es pensa que ets pansexual hahaha. I ho va dir rient, com si jo també rigués de les seves bromes, no veus que t'estic dient que paris?? Pues para, cojones! I no hi ha manera. A més, crec que l'única manera que s'acabi és deixant aquestes persones de banda, però seria trobar-se les a la mateixa carrera, encara que hi hagi 100 i pico persones més a classe... En fin, com a resum, no sé què fer la veritat perquè es callin la boca... Deixar-les de banda? Deixar la carrera? Canviar totalment de grup (tenint en compte que només són aquestes persones concretes i la resta no)?... Ja em dieu! PD: Ah noies, i si, pel que sigui, esteu veient això, ja sabeu què fer :)

Hola,

Ens preocupa molt que aquesta situació s’hagi allargat tant i que dins del grup ningú hagi semblat adonar-se del que estàs vivint. El que descrius és assetjament, ja que dues persones concretes et molesten de manera reiterada i continuada, tot i que els hagis dit clarament que parin. Això ja no és una broma, és una vulneració dels teus límits i del teu benestar emocional.

El primer pas és posar límits clars, si encara no ho has fet, i només si et sents segur per fer-ho. Pots parlar amb elles de manera directa i sincera, o escriure’ls una carta, explicant com et sents i com t’afecten els seus comentaris. Per exemple:

“Fa setmanes, pràcticament cada dia, feu comentaris sobre la meva orientació sexual dient que soc gay, pansexual o qualsevol altra cosa, tot en to de broma. Ja us ho he dit moltes vegades que no em fa gràcia, no ho trobo divertit i no tinc cap ganes d’escoltar-ho més.

Potser per a vosaltres és una broma, però per a mi és una falta de respecte constant. Em repetiu el mateix cada dia, m’ho llenceu a la cara, i tot i veure que no ric ni segueixo el joc, continueu igual. Això desgasta i fa mal. No és una broma innocent, és assetjament.

A més, esteu opinant sobre la meva orientació sexual com si fos un tema públic o una cosa sobre la qual tinguéssiu dret a riure o comentar i no el teniu. La meva orientació sexual és un tema personal, i sigui quina sigui, no és motiu de burla ni de comentaris constants. No sou ningú per etiquetar-me ni decidir què soc o què no soc.

El que més em molesta no és només el contingut, sinó que ignoreu completament que us he demanat que pareu. Això mostra una falta total d’empatia i respecte. Estic cansat, incòmode i enfadat, fins al punt de plantejar-me allunyar-me del grup o fins i tot deixar la carrera per evitar-vos i poder viure tranquil. Això és greu, ningú hauria de sentir-se així per unes suposades bromes. Us ho dic clar, pareu ja. Deixeu de fer comentaris sobre la meva orientació sexual, deixeu d’etiquetar-me i deixeu de riure d’aquest tema. No té cap gràcia i no ho tornaré a tolerar.

Si continueu amb aquest comportament, agafaré distància. No és per crear problemes, sinó perquè necessito cuidar-me i no aguantar més faltes de respecte. No penso justificar-me ni tolerar comentaris que ja he demanat explícitament que s’aturin. Espero que entengueu la gravetat del que us dic i respecteu el límit que estic posant.”

Si no et sents còmode fent-ho directament, és important demanar ajuda a un adult o professional de confiança, com un professor, tutor o servei d’igualtat de la universitat. Moltes universitats tenen protocols d’assetjament i ofereixen acompanyament psicològic i assessorament legal, encara que l’assetjament passi fora de classe. 

Reduir el contacte amb aquestes persones pot ajudar-te a protegir-te emocionalment, sense haver de trencar amb tota la classe ni deixar la carrera. Ser coherent amb el que sents i posar límits (tant verbalment com amb la teva actitud) ajuda a transmetre la gravetat de la situació. Expressar el malestar no és exagerar, és cuidar-te.

Hi ha serveis especialitzats a Catalunya que poden acompanyar-te, com unitats d’igualtat de la universitat, serveis d’atenció psicològica i línies d’ajuda com el 900 900 120. No cal que carreguis amb aquesta situació sol, demana ajuda a amics, persones de confiança, adults i professionals perquè t'acompanyin en aquest procés. 

Aquesta situació s’ha d’aturar ja. Posar límits clars, buscar suport i protegir-te és la forma de començar a canviar la situació.

Esperem de tot cor que aquesta situació s'acabi d'una vegada per totes. 

Gràcies per la consulta i una abraçada!

@psico_crisalbo

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!