El consultori

Bones! Fa un temps que estic coneixent a un noi i hem començat a tenir relacions sexuals (sempre van molt bé). La qüestió és que fa poc vam intentar tenir relacions amb penetració per primer cop i al cap d'un parell de minuts de començar em va entrar una sensació d'angoixa molt gran i vaig començar a plorar sense poder evitar-ho (es va portar molt bé amb mi i em va consolar). No entenc el que ha passat. Jo ja havia tingut sexe abans amb una altra persona, amb la que realment vaig tenir algunes males experiències, però no m'havia passat mai de posar-me a plorar. A més, amb el noi que estic ara estic molt còmode i em fa sentir molt bé. No sé si hauria d'ignorar l'ocorregut i tornar a intentar-ho més endavant o buscar una explicació per intentar agafar el problema d'arrel. Moltes gràcies per la feina que feu!

Hola,

Moltes gràcies a tu!

A vegades, el nostre cos guarda informació que no hem pogut processar mentalment. Amb això em refereixo que, pel que expliques, pot ser que el teu cos hagi memoritzat experiències doloroses viscudes amb aquesta persona del passat. Tot i que a nivell mental ara et sentis tranquil·la, el cos té memòria, i el fet de tornar a situacions semblants pot activar I despertar sensacions o emocions que no acabes d’entendre des del moment vital en què et trobes actualment.

Donar temps i espai a això que apareix és important. És bonic que el cos tingui la necessitat d’expressar i buidar el dolor o l’angoixa que va viure en el seu moment. Dona't permís per viure-ho, sobretot si ara sents que estàs ben acompanyada i sostinguda (que per aquest motiu segurament ara ho estàs sentint corporalment, perquè hi ha seguretat per expressar-ho). Potser el cos necessita transitar aquest dolor per poder alliberar-se i tornar a obrir-se a experiències viscudes des d’un lloc més positiu i segur.

Pots tornar a tenir relacions sexuals en la mesura que tu desitgis i en tinguis ganes. Si en algun moment sents que és massa, pots parar i donar-te més temps. I si en tens ganes, pots tornar a experimentar-ho sabent que, si apareixen tristesa o angoixa, tenen una raó de ser. Dona’t el que necessitis en el moment que apareguin aquestes emocions: valida el que sents i dona-li valor, perquè si hi és, és perquè hi ha una raó prou vàlida darrere. Permet-te demanar i donar-te allò que necessitis en el moment: abraçades, carícies, espai, marxar sola, companyia, desfogar-te, desconnectar, no fer res, moure’t, respirar profundament…

Si aquest malestar es manté en el temps, apareix en totes les experiències i sents que no disminueix, aleshores podríem valorar altres alternatives, com iniciar un acompanyament terapèutic amb una psicòloga o sexòloga. Això et podria ajudar a transitar aquest procés amb eines més específiques i a identificar si hi ha alguna cosa més profunda al darrere. En tot cas, això ho podríem valorar més endavant. De moment, dona’t temps i espai, i si ho necessites, torna a escriure o demana ajuda a professionals especialitzats per buscar altres opcions.

Gràcies per la consulta i una abraçada!

@psico_crisalbo

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!