El consultori

Ja no puc confiar en ningú de la família. Ni en el meu pare, ni el meu germà ni ma mare. Pensava que en ma mare si que podia per això li explicava coses més personals, de l'insti,.. Però no, tots es tornen bojos en algun moment. A cridar i perdre el control. Sembla irreal com poden arribar a canviar les persones per la ràbia. M'agradaria poder explicar a algú això però són pensaments massa profunds per explicar-los-hi a les meues amigues, fins i tot a les més íntimes. No puc treure el que tinc a dins. Com he explicat en una altra consulta que crec que es deia Problemes, els meus pares s'enfaden, es reconcilien i s'enfaden, es reconcilien. Però clar, jo quan es reconcilien he de fer com si no ha passat res, perquè no es tornin a enfadar, però he de patir i patir. Doncs ara estic en aquesta situació, els meus pares ara estan bé però jo no. Res té sentit, sembla que ja no siguin la meva família. Només tinc ganes de plorar.

Hola consultora

Gràcies per escriure’ns!

Llegint el que expliques, es nota molt el dolor i el cansament emocional que estàs acumulant. Viure en un entorn on els conflictes familiars són constants, amb crits i canvis bruscos d’actitud, pot fer que et sentis insegura, desprotegida i molt sola. És totalment comprensible que, davant d’aquesta situació, et costi confiar i que sentis que ja no pots expressar el que portes a dins.

Tal com ja ens havies explicat en la consulta anterior, aquest patró d’enfadar-se i reconciliar-se entre els teus pares et deixa a tu en una posició molt difícil, perquè sembla que hagis de fer veure que no passa res per evitar més conflictes, mentre per dins continues patint. Això genera una càrrega emocional molt gran, i és normal que ara et sentis desconnectada, confosa i amb ganes de plorar.

El que estàs vivint no és poca cosa, i no hauries d’haver de gestionar-ho tota sola. Per això, et recomano molt que puguis buscar suport professional que t’ajudi a entendre el que et passa i a trobar eines per cuidar-te emocionalment. Si a casa no et sents escoltada, pots demanar ajuda al punt jove de la teva ciutat, al teu tutor o tutora de l’institut, o a algun altre adult de confiança que et pugui orientar.

Recorda que el que sents és important i mereix ser escoltat. No has de continuar passant per això sola.

Una abraçada molt forta, ha de ser molt dur viure aquesta situació.

Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!