El consultori

l'any passat em van quedar 3 assignatures al batxillerat i aquest any només vaig a recuperar aquestes tres, al principi del curs anava bé i anava aprovant fins que vaig suspendre un examen i tot va caure en picat jo he anat deixant de anar a les classes i ben bé no sé el motiu el meu cos s'ha anat debilitant (m'agafaven moltes baixades i pujades de sucre, em sortien ''sarpullidos'' se m'inflaven els llavis etc) tampoc he fet molts d'amics ni relacions amb els de classe i aixo que som d'un poble on tots ens coneixem. Van venir les festes majors del meu poble i si que vaig fer una mica més de bona relació i quan em vaig veure encoratjada per tornar la meva mare es va començar a trobar malament i ara doncs estem pendents d'una operació i veure si té un càncer quan vaig saber la noticia el món s'em va caure damunt som una familia monoparental i només la tinc a ella i doncs no puc anar a classe nomes dormo i ploro( i treballo). A part desde classe s'em demana que em deixi la feina ja que hi ha'n dues hores que em coincideixen amb classes jo ja he explicat la meva situació econòmica i pareixen no entendreu em va agafar un atac d'ansietat devant dels professors i no es van ni preocupar. Tot se m'esta fent molta bola i jo tinc ganes ja de treurem el batxillerat de sobre i poder anar l'universitat canviar d'aires etc. Que m'aconselles?

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!



El que estàs vivint és realment molt dur, i és normal que ara mateix et sentis desbordada. Estàs sostenint massa coses alhora: recuperar el batxillerat, treballar, sentir-te sola a classe… i sobretot la preocupació enorme per la salut de la teva mare. És comprensible que, amb aquesta notícia, el teu món s’hagi ensorrat.

Quan passem per situacions així, el cos també parla: l’ansietat, el cansament extrem, els plors, els símptomes físics que descrius… són senyals que estàs saturada i que el teu sistema està en mode “alarma”. No és que siguis feble, és que estàs vivint una situació molt intensa.



Ara mateix, abans de pressionar-te amb els estudis, el més important és cuidar-te i buscar suport:

•        Si pots, parla amb el teu metge de capçalera o el CAP, perquè aquests símptomes físics i els atacs d’ansietat mereixen atenció. A vegades també poden derivar-te a suport psicològic públic.

•        A l’institut hi hauria d’haver orientadora o tutor/a: no hauries de portar això sola. Pots demanar adaptacions temporals o un pla per recuperar les assignatures sense sentir-te castigada.

•        I sobretot: no et sentis culpable per no poder amb tot. El fet que treballis mentre estudies ja demostra un esforç enorme.



També és important que et treguis una mica de pressió: acabar el batxillerat és un objectiu, sí, però ara mateix estàs en un moment de supervivència emocional. Si aquest any no pots fer-ho tot, no és un fracàs. Pots acabar-ho a poc a poc, amb un ritme més realista, i arribar igualment a la universitat quan estiguis més estable.

Intenta centrar-te en passos petits: dormir una mica millor, menjar regularment, anar un dia a classe, parlar amb algú de confiança… No has de resoldre-ho tot de cop.

Espero haver-te ajudat.



Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!