El consultori

Hola primer que tot donar-vos les gràcies per la bona feina que feu! sempre he sigut una noia molt sensible i que m'emociono molt fàcil però no puc plorar devant de la gent ni tan sols de la meva familia i no sé perque em passa, les poques vegades que he plorat han set quan he arribat a un punt extrem com pot ser la defunció del meu avi o quan em donen molt males noticies. Fa uns dies em van donar una mala noticia sobre l'estat de salut de la meva mare i al tornar a casa amb el cotxe amb ella vaig plorar pero no ho vaig fer ''bé'' n em vaig poder desfogar plorava pero intentava no fer cap soroll. En canvi quan estic sola m'emociona fins la minima tonteria si em surt un video a les xarxes bonic ploro o si m'envien un missatge bonic ploro etc. Quan explico els meus problemes sempre solc fer humor sobre ells i la gent em perceb com si ''me la sudes tot'' i aixo també em preocupa perque no se exterioritzar els meus problemes personals, quan son amb altres persones soc molt bona tenint un diàleg i solucionant-ho però quan es tracta d mi em bloquejo. Es normal? com puc arreglar-ho? Gràcies

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!



El que expliques és molt més habitual del que sembla, així que primer de tot: sí, és normal. Moltes persones són molt sensibles i emocionals, però alhora els costa molt mostrar-ho davant dels altres, sobretot davant de la família o en situacions on se senten observades.

De fet, el que descrius encaixa molt amb una idea important: tu sí que tens emocions i les sents intensament, però quan estàs amb algú, especialment en moments delicats, el teu cos activa una mena de “control” o “protecció” per no exposar-te massa. No és que no puguis plorar, és que hi ha una part de tu que intenta mantenir-se forta o evitar sentir-se vulnerable davant dels altres.



També és molt comprensible que utilitzis l’humor quan expliques coses personals. L’humor sovint és una manera natural de gestionar el dolor i rebaixar la tensió. No vol dir que “t’és igual”, vol dir que és la teva forma de protegir-te.



Ara bé, també és important que puguis tenir espais on no calgui fer broma, i puguis permetre’t sentir la tristesa o la por quan ho necessitis. No cal forçar-te a plorar davant de tothom, però sí anar construint confiança amb el fet de mostrar una mica més el que portes dins.

Una eina senzilla que pot ajudar és posar paraules al moment, sense necessitat de dramatitzar, per exemple:

"Uau, això m’està emocionant una mica."

"Em costa parlar d’això sense posar-me sensible."



Això ajuda molt perquè els altres entenguin que darrere l’humor també hi ha emoció, i tu no t’has d’amagar tant.

I sobretot: ser sensible no és una debilitat. És una capacitat molt valuosa d’empatia i profunditat emocional. El repte no és deixar de ser així, sinó aprendre a expressar-ho amb seguretat i al teu ritme

Espero haver-te ajudat.



Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!