El consultori

Porto carregant el tema de les autolesions un munt de temps, quan anava a l’escola, amb diferentes maneres, i no estic gens orgullosa, la cosa esq mai ho acabo deixant del tot. Quan m’autolesiono tinc la sensació que em mereixo tot el dolor del món, fins i tot que hauria de morir, i normalment no es per alguna raó en específic. Ara ja fa des del octubre que no m’autolesiono tot i que no se si conta (pessigar-me fins fer-me mal.) Últimament estic tenint mes pensament de fer me mal, el meu cap comença en bucle i no surto del pensament. No se que fer, quan intento parlar el coll se’m fa un nus i em costa moltíssim parlar del tema. Es normal que em senti així? Tinc gent al voltant que obviament m’estima i tinc molta sort però senti massa inseguretat per tot, ja vaig a una psicòloga pro em costa molt parlar. A vegades penso que no em deixo ajudar, tampoc em permeto estar malament. Crec que no estic malament del tot pro últimament em noto més desanimada, mes cansada. Fa un any em vaig intentar suïcidar, pro no va funcionar, només ho sap la meva nòvia, una amiga i un amic. Jo sento que soc feliç pro no se es tot això, vull viure pro el meu cap no para.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns.

El que ens expliques és una situació seriosa i delicada que necessita atenció i acompanyament professional. Els pensaments recurrents de fer-te mal, les autolesions i l’intent de suïcidi que expliques són senyals clares de patiment intens i no s’han de normalitzar ni minimitzar, ja que poden posar en risc la teva vida.

És important que sàpigues que el fet que aquests pensaments apareguin, encara que no hi hagi un motiu concret, indica que hi ha un malestar profund que necessita ser escoltat i treballat. Que actualment no t’hagis fet mal de manera directa és positiu, però conductes com pessigar-te fins fer-te mal també formen part del mateix patró i mostren que el malestar encara hi és.

Comentes que ja vas a la psicòloga, i això és un pas molt important. Tot i que et costi molt parlar —aquest nus a la gola és freqüent en situacions com aquesta—, és fonamental que li expliquis tot el que estàs vivint: les autolesions, els pensaments de mort i l’intent de suïcidi que vas tenir. Pots dir-li directament que et costa expressar-te, però que aquest és un tema que t’amoïna i que necessites ajuda perquè és perillós. Ella és la professional que millor et pot acompanyar i ajudar a posar límits de seguretat.

Pel que fa a la sensació de no saber si ets feliç, a vegades la pressió per “estar bé” constantment pot augmentar encara més el malestar. Tenir persones que t’estimen no elimina automàticament el patiment intern, i això no vol dir que no valoris el que tens.

És molt recomanable que no ho portis tota sola: parlar amb la teva nòvia o amb els amics de confiança que ja ho saben, i buscar espais per descarregar el que et passa pel cap, com escriure els pensaments quan entres en bucle.

Si en algun moment els pensaments de fer-te mal o de morir augmenten, o sents que pots perdre el control, és imprescindible demanar ajuda immediata. A Catalunya disposes d’aquests recursos:

        •        061 – Salut Respon (24 h)

        •        112 en cas d’emergència

        •        Línia 024 (atenció a la conducta suïcida, 24 h, gratuïta i confidencial)

Demana ajuda sempre que ho necessitis. La teva vida és important i aquest patiment té sortida amb suport adequat.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!