El consultori

Bona tarda, primer de tot donar-vos les gràcies per la feina que feu :) Des de l'any passat que em sento atreta per un noi i encara que no ha arribat a passar res entre nosaltres no me'l trec del cap. Quan ens vam conèixer jo tenia un rotllo amb algú, i quan ja vaig trencar me'l vaig començar a trobar molt seguit. Vaig agafar valor per parlar-li i dir-li de quedar per anar al gimnàs, i encara que les dues vegades van anar força bé jo sentia que ell ja no tenia el mateix interès (sabia per una amiga en comú que jo li interessava), i a més que quan ens veiem sentia aquella espurna de connexió. Vaig deixar d'esperar que em parles i ja no vam parlar més. A Cap d'Any me'l vaig tornar a trobar i ens vam saludar. Em va dir que volia donar-me explicacions de per què m'havia fet "ghosting" i no sé, va ser que em va apropar agafant-me per les espatlles (ell és així, s'apropa molt sempre) i la cara que va fer que em va fer caure una miqueta altre cop. Això i que podria haver-ho dit allà directament, però no va voler fer-ho perquè no anava sobri del tot i volia estar-ho per dir-m'ho bé. No me l'he tornat a trobar i ell no m'ha escrit. Fa unes setmanes que penso en si hauria de comentar-li jo. Per una banda, l'orgull em pot i penso que és únicament ell qui hauria de dir-me alguna cosa, però també sento molta curiositat i no puc evitar imaginar que podria passar. Hauria d'esperar a trobar-me'l altre cop, oblidar-me i "passar pàgina" o passar a l'acció?

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!



Pel que expliques, és una situació que t’està generant bastanta inquietud, i és totalment comprensible. Quan algú ens interessa i alhora actua de manera ambigua, és fàcil quedar atrapada en el “què hauria passat si…” o en la curiositat de saber què hi havia al darrere.

En aquest cas, sembla que hi ha una part teva que voldria tenir claredat i tancar aquest capítol, i una altra que sent que no hauries de ser tu qui faci el pas perquè va ser ell qui va desaparèixer. I totes dues parts tenen sentit.



Potser et pot ajudar preguntar-te: què necessites ara mateix? Vols entendre què va passar per poder passar pàgina? O realment esperes que hi pugui haver alguna cosa més?

Si sents que et faria bé sortir de dubtes, escriure-li un missatge senzill i tranquil pot ser una manera madura d’aclarir el tema.

A partir d’aquí, la seva resposta (o la seva manca de resposta) també et donarà informació. I és important recordar que la claredat i el respecte han de ser recíprocs: si algú no mostra interès o continua amb ambigüitats, potser el millor és posar un límit i cuidar-te tu.



A vegades, més que esperar eternament, el que ens dona pau és poder actuar des d’un lloc serè, sense perdre la dignitat ni quedar atrapades en la incertesa.

Espero haver-te ajudat.



Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!