El consultori

Hola, potser es una tonteria i que molta gent ho fa, lo de sortir sol a córrer per el carrer, però per a mi no. Sempre he sigut bastant activa, i he fet esport a tan com a fora com a dintre de casa, a muntanya, sempre acompanyada. Però ara m’agradaria vèncer la por de sortir sola a correr per on sigui, i hi ha algo dintre del meu cap que no em deixa fer-ho. Nose com vèncer aquesta por, ja que em sento decebuda per no estar fent l’esport que m'agradaria fer per culpa d’aquesta por. Merci!

Hola consultora,

Gràcies per escriure’ns!

Primer de tot, dir-te que no és cap tonteria ni molt menys. El fet de voler sortir a córrer sola i sentir que “alguna cosa dins el cap” t’ho impedeix és molt més habitual del que sembla, encara que no sempre se’n parli.

És normal que aparegui por quan ens plantegem fer alguna cosa nova o diferent del que estem acostumades, sobretot si fins ara sempre has fet esport acompanyada. Això no diu res dolent de tu, simplement que el teu cervell intenta protegir-te.

Si realment tens ganes de córrer i sents que et faria bé, pots començar molt a poc a poc: una ruta curta, a prop de casa, fins i tot una volta pel barri i tornar. A mesura que et vagis sentint més segura, pots anar allargant una mica el recorregut.

També pot ajudar fer primer aquesta ruta acompanyada un dia, i un altre dia provar de fer exactament la mateixa però sola. El fet que ja sigui coneguda dona molta més seguretat. I si un dia et vesteixes d’esport, surts i només et ve de gust caminar, ja està bé també. El simple fet de sortir ja és un pas important.

I sobretot: sigues amable amb tu mateixa. Si en algun moment la por és massa intensa, pots tornar enrere i provar-ho un altre dia. La confiança es construeix així, pas a pas. Quan ens exposem de manera progressiva a allò que ens fa por, el cervell va entenent que no és tan perillós com semblava al principi.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca- Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!