El consultori

: 🦒 Reproducció de les girafes Les girafes són mamífers placentaris, és a dir, que la cria es desenvolupa completament dins del ventre de la mare abans de néixer. El seu sistema reproductor és sexual i, a diferència d’altres animals, no tenen una època de reproducció fixa, sinó que es poden aparellar al llarg de tot l’any. Quan una femella entra en zel, els mascles s’hi apropen i competeixen entre ells per tenir dret a aparellar-se. Aquesta competició es fa mitjançant un comportament característic anomenat “necking”, en què els mascles es colpegen el coll amb força. El mascle més fort i dominant sol ser el que s’aparella amb la femella. La gestació dura aproximadament 15 mesos (uns 450 dies), una de les més llargues entre els mamífers terrestres. Normalment neix una sola cria, tot i que en casos molt excepcionals poden néixer bessons. El part és força impactant, ja que la femella dona a llum dempeus, i la cria cau al terra des d’una alçada considerable, fet que ajuda a trencar el sac amniòtic. En néixer, la girafa petita mesura aproximadament 1,7 o 1,8 metres d’alçada i pesa uns 50 quilos. En menys d’una hora ja és capaç d’aixecar-se i començar a caminar, cosa essencial per protegir-se dels depredadors. Durant els primers mesos, la mare té cura de la cria fins que aquesta és prou forta per integrar-se al grup. 🐨 Reproducció dels coales Els coales són mamífers marsupials, un grup d’animals caracteritzat perquè les cries neixen molt poc desenvolupades i completen el seu creixement dins la bossa marsupial de la mare. Viuen principalment a Austràlia i tenen una època de reproducció bastant definida, que sol anar de setembre a febrer. Durant aquest període, els mascles emeten sons molt greus per atraure les femelles i marcar el seu territori. Quan una femella accepta el mascle, s’aparellen i comença una gestació molt curta, que dura entre 30 i 36 dies. La cria neix extremadament petita, gairebé sense pèl, cega i amb un pes inferior a un gram. Tot i això, té prou força per arrossegar-se fins a la bossa marsupial, on s’enganxa a un mugró i continua desenvolupant-se. La cria roman dins la bossa durant uns sis mesos, alimentant-se de llet materna. Quan surt de la bossa, el petit coala encara depèn molt de la mare i sol viatjar a l’esquena o al ventre d’aquesta. Durant aquesta etapa, la mare també li proporciona un aliment especial anomenat “pap”, necessari perquè el sistema digestiu de la cria pugui processar les fulles d’eucaliptus. Finalment, al cap d’un any aproximadament, el coala ja és prou independent.

Gràcies per aquesta info que no sabíem que necessitàvem. Quina és la teva consulta? Ens prenem seriosament la nostra feina i el nostre temps.

Merci

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge 



Moltes gràcies per la teva consulta!