El consultori

Bon any! Hola, mira, ns si hauria de posar això aquí però crec que algú més li podrà servir. Estic aterrida pel futur. Veig les notícies cada dia i tinc molta molta por. Em poso a olorar a classe d'impotència i m'enfado amb la meva família per parlar de política. No em sembla tan exagerat voler defensar els drets humans i se'm tiren a la jugular. M'han arribat a dir q la política es cosa d'homes.. molt masclista i jo m'hi torno, peor clar tinc 18 anys només, no puc debatre contra tres tiets de 50 sabeu? Mira ns però tinc baralles amb amigues, amb profesores, amb la família... Tinc molta por. De veritat. Em taxen de feminazi, Greenpeace, activista blablabla... M'han arribat a dir tmb que admiren els meus ideals tan clars, el coratge que tinc en defensar-los. Però la veritat esq estic cagada!!! Ja sé que no és el vostre contingut habitual. Peor en desperto de nit a mirar les notícies, les llegeixo a classe. Ploro amb tot. I Tento fer coses i projectes per cridar l'atenció a l'ajuntament però clar no ho puc fer sola... Conec un parell de persones que també estan "preocupats" pel món però... Són molt... Em... No em porti be amb elles. M'encantaria, però per dir-ho esteriotipicanet, són popus i jo no. Elles pinten criden, fan manifests, fan colaboraciones amb l'ajuntament... Són guais pq molestes, surten a la tele.. jo no. Jo només debati. Jsjsb... Ns. Em sento inútil, perduda, impotent. I em rosega la culpa per dins. Vivim super privilegiadament i hauríem de fer alguna cosa per ajudar els demés no? A vegades, faig petites coses, ajudo a recaptar menjar O roba per sentir que faig alguna cosa... Però pts es molt egoista? No ho sé, de veritat estic super angoixada. Els polítics em fan por, la tele em fa por... Voldries fer coses però el món em fa por... Ajuda...

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns.



Pel que ens expliques, sembles una persona sensible, conscient i amb uns valors molt clars, i viure el món així —amb tanta informació, conflicte i injustícia— pot arribar a ser realment angoixant.

La por que sents no és perquè siguis exagerada ni perquè “pensis massa”, sinó perquè estàs molt connectada amb el que passa al teu voltant. El problema no són els teus ideals, sinó que estàs exposant-te constantment a estímuls que activen alarma (notícies, debats, discussions familiars) sense espais suficients per descansar emocionalment.



Les notícies i les xarxes no mostren la realitat completa: prioritzen el que impacta, el que genera por o ràbia, perquè així enganxa més. Si estàs mirant notícies a classe, despertant-te de nit per llegir-les o plorant sovint, això ja no és informació: és sobrecàrrega emocional. I aquí sí que és important posar límits, encara que sigui temporalment. No per desentendre’t del món, sinó per protegir-te.

També és molt comprensible que et sentis frustrada quan el teu entorn desacredita les teves opinions, sobretot amb comentaris masclistes. Debatre constantment amb persones que no volen escoltar desgasta moltíssim. No tots els espais són segurs per defensar ideals, i saber quan retirar-se no és rendir-se, és cuidar-se.



Voler ajudar, voler fer alguna cosa pel món, no et fa egoista. Al contrari. Però és important entendre que no pots salvar-ho tot ni fer-ho sola. Les petites accions que ja fas (recollir menjar, roba, ajudar quan pots) sí que compten, encara que no surtin a la tele ni siguin espectaculars. No totes les persones transformen el món cridant; algunes ho fan pensant, debatent, sembrant idees. I això també té valor.

Potser ara el més important no és “fer més”, sinó baixar el volum de la por, reconnectar amb coses que et facin sentir viva i segura, i aprendre a conviure amb la incertesa sense que t’ofegui. El món sempre ha estat imperfecte i incert; la diferència és com t’hi relaciones tu.

Espero haver-te ajudat.



Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!