El consultori

Hola, escric perquè em sento molt sobrepassada emocionalment i no sé per on començar a arreglar el que em passa. Des de fa temps em sento molt insegura, amb por del rebuig i amb la sensació constant de no ser suficient ni important per a ningú. Em costa molt sentir-me estimada. Crec que això té diverses causes. D'una banda, vaig viure una experiència d'exclusió forta fa un parell d'anys a l'escola, quan em van deixar de banda en un grup d'amigues, i des d'aleshores em va quedar molta por que m'abandonin o no encaixar. A dia d'avui segueixo tenint amigues, però sovint sento que no sóc la prioritat de ningú i això em fa molt de mal. A més, a casa la convivència és molt difícil perquè la meva germana em tracta malament: em crida, m'insulta, m'humilia i fa comentaris sobre que no entén com puc tenir amigues, i més coses que em fan sentir molt malament i em posen trista. Encara que no digui literalment que ningú no m'estima, aquest tracte m'afecta molt i augmenta moltíssim la meva inseguretat i la meva sensació de solitud emocional. Últimament em sento molt sola per dins, encara que estigui envoltada de gent, i no sé amb qui parlar (no tinc ningú amb qui parlar d'això, la veritat, em sembla que ningú m'entén tan profundament) ni com demanar ajuda. Estic intentant començar a a cuidar-me i dedicar-me temps a mi mateixa, però m'agradaria orientació per entendre què em passa, com protegir-me del que em fa mal i com construir relacions més sanes sense sentir aquesta por constant. Gràcies per llegir-me i ajudar-me.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns.



El que estàs vivint és molt dur, i és important dir-ho clar: no estàs exagerant ni sentint “massa”. Quan una persona ha viscut experiències d’exclusió i, a més, conviu amb un entorn que la fa sentir menyspreada o humiliada, és molt normal que apareguin inseguretats, por al rebuig i aquesta sensació tan dolorosa de no ser suficient o important per als altres.

Pel que expliques, hi ha dues ferides principals que s’estan activant constantment. D’una banda, l’experiència d’exclusió que vas viure a l’escola, que va deixar una empremta profunda i et va generar por a l’abandonament i a no encaixar. Aquest tipus de vivències poden afectar molt l’autoestima i la manera com ens relacionem, fins i tot anys després.

De l’altra, el tracte que reps per part de la teva germana és clarament feridor. Encara que no digui explícitament que no vals o que ningú t’estima, els crits, insults i humiliacions actuen com un recordatori constant d’aquella ferida antiga, i això pot reforçar molt la sensació de solitud emocional i inseguretat.



És molt positiu que ja estiguis intentant cuidar-te i dedicar-te temps, perquè això mostra que tens recursos i ganes de sentir-te millor. Tot i així, no has de gestionar tot això sola. És molt important que puguis parlar amb els teus pares sobre el que està passant amb la teva germana, perquè aquest tipus de tracte no és saludable ni acceptable, i necessites protecció emocional a casa.

També et recomanem molt que puguis demanar ajuda professional. Un/a psicòleg/a et pot ajudar a entendre millor què t’està passant, a treballar el trauma social que vas viure, a reforçar la teva autoestima i a aprendre eines per posar límits i construir relacions més segures, sense viure amb aquesta por constant.

Encara que ara sentis que ningú t’entén del tot, el fet d’expressar-ho, com ja has fet escrivint-nos, és un primer pas molt important. Parlar, posar paraules al dolor i demanar ajuda és una manera de cuidar-te.

Gràcies per confiar en nosaltres. 



Una abraçada molt gran.

Espero haver-te ajudat.

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!