El consultori

Hola! Primer de tot vull desitjar-vos un bon any i felicitar-vos pel treball que feu. Fa temps, amb l'institut, vaig assistir a una xerrada d'una noia que havia patit TCA. Al principi em vaig notar bastant incòmode amb aquest tema, però a la vegada que la xarrada avançava vaig adonar-me que em sentia identificada en molt dels aspectes que la noia comentava. Estava obsessionada a baixar de pes i fer exercici, si algun dia no en podia fer em reprimia i em sentia molt malament amb mi mateixa. Cada cop que em llevava del llit em mirava al mirall i em veia literalment igual que com quan vaig començar a fer exercici, consta que feia un any. Ara és al revés. Des d'un dia que vaig tenir un gran bajón sentimentalment, ara ja fa gairebé un any que no faig exercici, i com diu la meva mare "no me saco partido". A penes m'arreglo per sortir. No entenc que em passa i no hi ha ningú professional amb qui pugui parlar-ne d'això. Què puc fer?

Hola! Gràcies per les teves paraules i, moltes gràcies per la confiança i explicar-nos el que et passa. 

Expliques que a partir d’una xerrada a l’institut et vas sentir identificada amb molts aspectes: obsessió a baixar de pes i l’exercici, malestar si algun dia no podies fer esport, etc. De vegades quan tenim un malestar, aquest és tan fort que el cos i la ment prenen l’única sortida que coneixen, l'evitació. Pel que dius, potser tot això està associat a una alarma interna molt intensa que et genera malestar: potser sents por de sentir-te malament, por a la pèrdua de control, vergonya, culpa, o potser algun conflicte amb la relació amb el teu cos. El canvi que expliques després, des del “bajón” sentimental, segurament no és el contrari del que et passava abans, sinó que sovint és una altra manera que té el teu cos d’expressar el malestar. 

El fet que “no entenguis què et passa”, no vol dir que no hi hagi una explicació; vol dir que encara no has tingut l’espai segur per poder-la construir amb algú. I això és justament el que ofereix un acompanyament professional.

Per aquest motiu, et proposo que ens contactis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i en puguem parlar en més detall i et podrem orientar per a poder canviar tota aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. Esperem la teva trucada, una forta abraçada! 

Gràcies de nou per compartir el que sents.

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font i Paula Pérez, psicòlogues expertes en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!