El consultori

Hola, qué tal? Feliç any! Espero que estigueu molt bé. Us escric perquè necesito una opinió ja que no se perquè em sento així. Ja fa més de 4 anys que conec al meu millor amic, tot i que tenim una relació una mica extranya ja que encara que som amics som més que simple millors amics i tenim un vincle emocional molt fort. És com que en part no volem posar etiquetes perquè així esta bé, tot i que moltes vegades si he volgut definir el que som pero ell com que no i en part sento que es perquè no està preparat pero sé que vol perquè m’ho diu. Es una mica extrany potser? D’altra banda viu lluny per tant no pasem tant de temps junts però fem el que podem i la veritat crec que en part també es “culpa” d’això. Però el que pasa es que des de que ens hem conegut i he començat a enamorar-me d’ell sempre he tingut una por que no sé perquè pero sempre està present en mi. Sempre m’acabo preguntant si s’acabarà i em canviarà per a una altra persona o acabarà trencant la nostra relació perquè veu que no sóc la noia que vol… I s’ho dic i tot i que ell em diu que no pensi en això i que visqui el moment o que sóc increíble per a que ell trobi a alguna noia que superi lo especial que sóc per ell, no ho puc evitar. En part també és perquè el és un noi molt atractiu i la seva personalitat també crida molt la atenció i és molt fácil que li tirin la canya, sempre m’ho explica quan passa i tot i que sé que no faria, penso que si alguna noia se li apropa i la coneix a fons i veu que a més de que és preciosa te una personalitat increíble i li fa sentir millor que jo, se’n vagi amb ella i en deixi tirada. Vaig estar buscant per google del perquè podria ser, i no ho entenc perquè a més a més sempre he tingut una bona relació amb els pares per tant no sé de que bé aquesta por. M’agradaria deixar de sentir-me capaç de ser reemplaçada. Si em podeu dir que és el que opineu estaria molt agraïda. Moltes gràcies de tot cor

Hola consultora,

Gràcies per escriure’ns.



El que descrius és molt més habitual del que sembla quan hi ha un vincle tan intens i, a més, sense una etiqueta clara.

Quan estimem algú i no tenim la relació del tot definida, és molt normal que aparegui la por a perdre’l o a sentir-nos reemplaçables, encara que l’altra persona ens reafirmi constantment. El fet que ell no vulgui posar nom al que sou pot alimentar aquestes inseguretats, i això no vol dir que siguis feble ni dependent, sinó humana.

Aquesta por no parla tant d’ell, sinó de com et veus tu dins del vincle: de la por de no ser suficient o que algú et pugui “superar”. I això té molt més a veure amb autoestima i seguretat emocional que no pas amb que realment hi hagi un perill.

Potser el primer pas no és fer desaparèixer la por, sinó entendre-la i parlar-ne amb ell quan ho necessitis, sempre des de la calma. És important treballar la confiança en tu mateixa, perquè passi el que passi, tant si acabeu sent nòvios o no, confiïs en que ho podràs superar.

Espero haver-me explicat i haver-te ajudat.



Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!