Hola, us explico una mica, doncs mira jo ultimament sento que estic molt grassa i sempre em vull aprimar ja que em sento rara amb el meu cos també s'ha de dir que sempre he sigut una persona que faig molt esport i tot però ultimament no estic fent gaire esport perque no trobo ningún aprop d'on visc el qual em motivi tant com abans que feia: Hockey herba, escalada i castells. El problema es que ara no tinc res a fer i sempre que em poso a una bascula i surt un nombre mes gran que 50 em vull aprimar una mica ni que sigui perque penso que per la meva edat (14 anys) es molt i no em sento be amb el meu cos. Em preguntava si em podrieu donar un consell per sentir-me millor amb el meu cos.
Hola, gràcies per confiar-nos el que estàs vivint. El que expliques és molt important, i és molt valent per part teva demanar ajuda.
Primer de tot, vull dir-te una cosa clau: el que sents és més habitual del que sembla, sobretot a la teva edat. Als 14 anys el cos està en canvia molt: creix, es transforma, es redistribueix… i això pot generar confusió, incomoditat i comparacions constants, tant amb els altres com amb el cos que teniem fa un temps. El problema no és el teu cos, sinó com l’estàs mirant i jutjant.
Respecte al pes: un número a la bàscula no defineix si estàs bé o malament, ni diu res sobre la teva salut, el teu valor o si “hauries” de pesar més o menys. A la teva edat, el cos necessita energia per créixer, madurar i funcionar bé. Fixar-se molt en un número (com passar de 50) pot acabar fent-te patir més del compte i allunyar-te del que realment importa: sentir-te forta, amb energia i bé amb tu mateixa.
També és molt comprensible que et sentis diferent ara que no practiques els esports que t’agradaven tant. L’esport, a més de moviment, et donava identitat, rutina i una manera positiva de connectar amb el teu cos, sentint-te forta i capaç. Quan això desapareix, és normal sentir-se més desorientada i crítica amb una mateixa. No és que tu hagis canviat “a pitjor”, sinó que has perdut un espai que et feia sentir bé.
Et proposaria algunes idees:
Intenta parlar amb algú de confiança (mare, pare, tutor/a, orientador/a de l’escola) sobre com et sents. No has de gestionar això sola, i demanar ajuda és la millor forma per començar a sentir-te millor.
Intenta reduir l’ús de la bàscula. No és una eina pensada per fer-te sentir millor, especialment a la teva edat. El teu cos no necessita ser controlat, sinó escoltat.
Cuida’t des del respecte, no des del càstig. Menjar bé, descansar i moure’t hauria de ser per sentir-te millor, no per lluitar contra el teu cos.
Si pots, busca alguna activitat que et faci sentir bé, encara que no sigui exactament esport organitzat: caminar amb música, ballar a casa, fer alguna activitat amb amigues… el moviment no ha de ser perfecte, només agradable.
Canvia l’objectiu: en lloc de “aprimar-me”, prova de pensar en “què puc fer per sentir-me millor amb el meu cos?”. A vegades això pot ser provar activitats noves, fer algo que t’agradi o simplement descansar.
Parla’t amb més amabilitat. Si una amiga teva et digués que se sent “grassa” i malament amb el seu cos, què li diries? Intenta dir-t’ho a tu també.
Recorda que el teu cos no està fallant: està fent exactament el que li toca fer a la teva edat.
Si aquests pensaments sobre el pes i el cos apareixen molt sovint, et fan sentir trista, ansiosa o et porten a voler canviar el que menges o evitar menjar, és molt important demanar ajuda professional. Com més aviat se’n parla, més fàcil és sentir-se millor.
El teu cos no necessita ser més petit. Necessita respecte, paciència i temps
Si necessites que en parlem en més detall, et proposo que ens contactis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i, et podrem orientar per a poder canviar tota aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. Esperem la teva trucada, una forta abraçada!
Gràcies de nou per compartir el que sents.
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
