El consultori

Bueno el meu problema es com una mica gran per aquí, però no tinc res més a fer. Em passa q estic molt desmotivada i no sé q fer. No vull estudiar i em fa rabia pq m'agrada treure bones notes i acabo treient males. Tampoc no tinc hobbies i per exemple aquestes vacances he estat casi tots els dies sense ni sortir de casa, tmb soc molt introvertida i em dona una mica d'ansietat sortir sobretot sola i no tinc amics com cap i no se fer-ne pq primer soc super introvertida i no se'm dona bé parlar amb gent i com no tinc cap hobbie ni faig cap esport ni tinc cap somni ni treball q vulgui fer no tinc gaire tema de conversa. Al cole pq si que parlo molt amb una nena però alguns assignatures q no vaig amb ella em quedo com una pedra una mica i acabo aillantme a mi mateixa crec pq no se q dir. L'any q bé en teoria he danar a un altre inti per batxi però ns si ho faré pq no sé q faria em donaria massa ansietat i acabaria sola. Sento q m'estic quedant una mica enrere i tampoc tinc cap talent ni vull fer res i no sé q estudiaré i tal. Ns és massa lio tot. I per exemple no m'agrada la meva roba però odio anr a comprar pq em desania molt ns no m'agrada.També no m'agrada com soc tipo q a vegades soc massa borde o m'enfado per coses o actuo una mica malament amb la gent o tipo la meva familia o tal o algú i tampoc vull ser així i tampoc podré tenir amic així però ns qfer. En fin. Potser hauria d'anar a un psicòleg però ns com explicar tot això a més ja vaig anar a un i es com q sento q no m'entenia i acaba malgastant totes les hores pq ns així q en fin ns q fer no vull seguir així i sento q porto molt temps així però mai faig res pq soc molt vaga tipo per exemple l'únic q fai es veure series i tal i m'encantaria una habitació decorada amb tot i ni inclus faig això. També sento q estic molt malament fisicament tipo no puc correr n 5 segons sense cansarme però els esports se'm donen fatal i no vull apuntarme a un ara i ns. En fin ns si em podrieu ajudar.

Hola consultora,

Gràcies de veritat per escriure’ns i explicar tot això amb tanta sinceritat. 

Es nota que estàs molt cansada de sentir-te així, i només el fet d’haver posat paraules al que et passa ja diu molt de tu i de les ganes que tens de no continuar igual.

Pel que expliques, sembla que estàs vivint una barreja de desmotivació, inseguretat, ansietat social i una mirada molt dura cap a tu mateixa. I quan tot això es junta, és normal sentir-se bloquejada, sense energia i amb la sensació d’estar “enrere” respecte als altres. No vol dir que siguis vaga ni que hi hagi res malament en tu, sinó que probablement estàs sobrepassada.

Crida molt l’atenció com et parles: sovint et defineixes des de tot el que “no ets”, el que “no saps fer” o el que “mai aconseguiràs”. Quan ens parlem així durant molt temps, l’autoestima va baixant i cada cop costa més fer qualsevol pas, fins i tot coses que abans ens agradaven. Potser un primer pas no és canviar-ho tot, sinó començar a mirar-te amb una mica més de comprensió, com ho faries amb algú que estimes.

Sobre el tema dels amics, els hobbies o el futur, és important que sàpigues que no cal tenir-ho tot clar ara, ni tenir grans passions per poder connectar amb la gent. Moltes persones introvertides fan vincles des de coses petites i quotidianes, i això també és suficient. El fet que amb una noia a l’escola sí que parlis mostra que sí que tens capacitat de relacionar-te, encara que en altres contextos et costi més.

Respecte al cos, l’esport o l’energia física: no es tracta d’apuntar-te a res que et generi rebuig, sinó potser de començar amb coses molt petites i amables (caminar una estona, fer estiraments, moure’t una mica). Qualsevol mínim moviment ja és un gest de cura, no una obligació.

També em sembla molt important el que dius sobre haver anat al psicòleg i no sentir-te entesa. Això passa més del que sembla, i no vol dir que la teràpia no sigui per a tu, sinó que potser aquell professional no encaixava amb el que necessitaves en aquell moment. Trobar algú amb qui sentir-te còmoda (per exemple algú proper a la teva edat) pot marcar una gran diferència, sobretot perquè no hagis de carregar amb tot això sola.

No has de tenir-ho tot resolt ara. Només el fet de voler ajuda i de no voler continuar així ja és un pas molt important. Si et sembla, pots començar explicant a algú de confiança (família, aquesta amiga) una petita part del que et passa, sense haver de dir-ho tot de cop.

Gràcies per confiar-nos tot això. No estàs sola, encara que ara ho sentis així.



Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!