El consultori

Hola, la meva consulta són dues coses 1. D'aquí dos mesos faré 18 anys, i porto temps pensant que m'agradaria programar un correu per aquell dia per agrair a cada persona que m'ha format (a tots els professors que he tingut). Els de batxillerat d'ara no, perquè no m'han ajudat ni de bon tros com els d'ESO i primària, i també perquè els veig cada dia i seria incòmode. Els correus que tinc pensats no són només agraïments, són records específics amb cada profe. Tenia claríssim que ho faria, però ara em sento insegura al respecte, em fa por que pensin que busco la seva validació o que els afectin els records i ho parlin entre ells. Tipu "a tu també t'ha escrit x?" "Ens ha escrit a tots?". O sigui, preferiria que cada un ho llegís en privat i no parlessin entre ells de mi, però sé que això no ho controlo. Una altra cosa que m'inquieta és que encara estic en el centre, perquè faig el batx al mateix lloc d'ESO, i tot i que per horaris no ens solem creuar, de tant en tant veig a algun. I sé que em faria molta vergonya trobar-me a algú i que em digués alguna cosa al respecte o que fos incòmode (ja que parlar em costa més que escriure). A més, com que encara estic en el mateix centre, potser també pensaran que és raro. Però jo vull fer-ho el dia dels 18 per començar la suposada majoria d'edat donant les gràcies i rememorant a persones importants a la meva vida. També tinc el mini problema que n'hi a una sola amb qui no vaig connectar gaire i passava dels alumnes, no sé si escriure-li a aquesta perquè no tinc res a dir-li i potser ni em recorda, però seria molt lleig excloure només a una no? Vaja, jo crec que si ho parlessin (que no vull, però seria probable), i ella veiés que és la única a qui no he escrit, es sentiria malament. A veure, potser no li importaria, però millor li escric encara que sigui una mica fals, no? Creus que hauria o no de fer això dels correus en general? O no ho tens clar tampoc? A nivell legal, sí, perquè cap d'ells em fa ja classe i seré major d'edat. Potser em dius una cosa i faig el contrari, a vegades necessito que una moneda o algú que decideixi per mi només per veure què sento sobre aquella decisió realment. No puc trigar gaire a decidir-ho perquè d'aquí unes setmanes començaré els trimestrals i aleshores no tindré temps de res, els hauria de tenir escrits abans. Per això em poso nerviosa i la solució fàcil és dir-me "oblida-ho", no fer-ho i ja, però tenia molta il·lusió en això, ho considero un detall bonic i una bona manera de començar, i per ells doncs que vegin que m'he quedat amb coses, que han plantat llavors en mi.  2. El segon dubte és que a mi m'agrada molt la poesia i la interpretació. A vegades penjo vídeos al meu compte privat recitant poemes famosos, als meus familiars els hi agrada i em comenten i m'animen. Però els companys de classe no en saben res, no els hi accepto les sol·licituds de seguiment (només tinc compte privat). Això és perquè soc insegura i em fa por que es riguin de mi o que ho vagin escampant i ser "la dels poemes" i tal. Sé que no ha de per què passar, però hi ha gent que és així. El que passa és que jo em vaig posar l'objectiu aquest any de fer-me un compte públic del tot quan faci 18. O sigui, que no faci falta que em segueixin per veure els vídeos, que pugui arribar a més gent. Doncs volia fer-ho per penjar poemes, però em frena pensar que la gent de la meva classe ho pugui veure. Que potser a algú li agradaria o em diria coses bones, però això també em faria vergonya. La qüestió és que estic cansada de pensae tant en el que pensin de mi i vull fer-ho. Ara penso que sí vull fer-ho i durant el Nadal també, però sé que demà, quan torni a la dinàmica d'institut i vegi a la gent, em tornaré a sentir insegura i em menjaré el cap més del que ja ho faig. I, de nou, el més fàcil és dir "doncs no i m'estalvio mal de caps", però aleshores no puc connectar amb altra gent del país per parlar de poesia. No vull amagar-me més, però una cosa és dir-ho i l'altra és fer-ho. Si al final ho faig, també tindré el dilema de quin poema trio per començar,   en català o en castellà, neutre o més sentimental, estaré pensant en com surto a la càmera... Tampoc tindré temps per fer gaires vídeos ara durant el curs, però a l'estiu, que acostumo a tenir un buit pel finl de curs (i ara a sobre serà final d'etapa) en podré fer més sovint i crec que m'ajudaria a omplir-me una mica i amb la vergonya (tot i que el cara a cara no és el mateix que un vídeo). També tinc dubtes de fer-ho per si em segueixen literalment 10 persones (només familiars vaja) i és un ridícul. Per cert, fer això em pot tancar portes a feines si revisen els perfils de xarxes i tal? Vull dir que si veuen que faig vídeos cutres que no veu ningú influeix en la decisió d'agafar a algú per una feina o no? He pensat en que si envio els correus als profes, posar el meu compte (que també l'he de crear amb temps) i explicar que faré poemes per si em volen seguir. A veure, entre primària i ESO són molts profes i em poden ajudar a que no sigui tan trist. I si a algú, sobretot els de llengua, els hi agrada, doncs per comentaris podríem anar parlant. Posar el meu compte als correus és una manera d'evitar perdre el contacte absolut quan deixi l'institut al juny. Poden començar-me a seguir legalment suposo. Cap em fa classe ja, i jo tindré 18 anys el dia que els hi arribi el correu (dos mesos). Això sí, seguirem al mateix centre. Sobre això de penjar vídeos a les xarxes públicament què en penses? Gràcies i perdó per la xapa. Sembla una tonteria però em té donant voltes i no puc dormir, tot i que demà tinc classe. Suposo que també tinc nervis per començar de nou. Una abraçada! ❤️

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns i per explicar-ho amb tant de detall. Es nota que ets una persona sensible, amb món interior i amb moltes ganes de fer les coses amb sentit.

Anem per parts.



Tema correus als profes:

El que et proposo és que, ara que tens temps, escriguis tots els correus que t’agradaria enviar i els guardis (en un Word o on vulguis). Només el fet d’escriure’ls ja és un tancament molt bonic. Més endavant podràs decidir si els envies el dia dels 18, a final de curs o si prefereixes no fer-ho. Si ara mateix et genera massa vergonya fer-ho mentre encara ets al centre, posposar-ho també és una bona opció i no treu valor al gest. I pel que fa a la professora que no tens res a dir-li, si no tens res a dir-li, segurament no cal escriure-li res. Si ho fessis estaries reforçant la idea de que és important el que la gent pensi de tu, però el que realment importa aquí és que els correus els vols escriure per agrair des de el cor i no des de l’ego.



Tema poesia i xarxes:

És molt comprensible que vulguis mostrar el que t’agrada però alhora et faci por el judici dels companys. El meu consell és anar a poc a poc: obre’t el compte d’Instagram encara que no hi pengis res, cuida la foto i la descripció, i quan et vingui de gust comença amb alguna cosa més impersonal (una frase, una poesia escrita…). Quan tinguis més temps i et sentis preparada, sobretot a l’estiu, pots començar amb vídeos curts. Mica en mica, sense pressionar-te.

Pel que fa a la feina, no crec que tenir un compte de poesia o interpretació et tanqui portes; al contrari, parla de sensibilitat i creativitat. I si a algú li suposés un problema, probablement no seria un lloc on encaixaries gaire.

Al final, intenta no decidir només des de la por. Si alguna cosa et fa il·lusió, pots provar-ho i veure com et sents, sense obligar-te a res.

Espero haver-te ajudat. Una abraçada.



Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicolga

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!