El consultori

Hola, i moltíssimes gràcies per tot. Mira, porto uns mesos que és com que, a part de tot el que ja sé, tinc la sensació que hi ha alguna cosa que no em fa estar bé amb mi mateixa. Tinc molts problemes d’autoestima, no m’agrada gens el meu cos, tot i que estic bé, he aconseguit el que volia, però segueixo sense veure’m bé, i això em dona molta ràbia. Perquè quan intento explicar aquest problema meu a la meva parella, ell mateix em diu que no m’entén, que estic perfecte i que no sap per què em menjo tant el cap (no amb aquestes paraules, però és per arribar a una conclusió). I, en intentar jo explicar el perquè, és com que em frustro tant que m’acabo enfadant, i la gent diu que tinc problemes d’ira, cosa que no crec. L’únic que passa és el fet de tu saber tota la frase tal com la vols dir, però al teu cap, a l’hora de parlar, no la sap fer (tinc dislèxia). Però és que aquí està la cosa: jo ho intento moltíssim, massa i tot, però la gent segueix sense entendre els meus problemes. He anat a psicòlegs, però és cosa del meu cap. Quan m’agobio és com que col·lapsa i no puc, i a la mínima m’enfado, però perquè em tallen o coses d’aquestes. I em dona moltíssima ràbia que em diguin que tinc problemes d’ira, que em controli, que no és per a tant, i tot això. Perquè potser per a la gent que no té dislèxia és molt fàcil dir el que pensa tal qual, però per a mi se’m fa molt complicat. L’única manera és escriure: així ho sé dir. Però no puc anar per la vida sempre escrivint tot, saps? He de fer alguna cosa per solucionar això, i ja no sé què més fer. Ja tinc la sensació que estic cansant a tots amb les meves merdes, i no tinc ni ganes de dir el que penso amb la meva parella. Ell no és un problema, ni molt menys, ell és un amor, però no vull que per culpa meva passem un altre mal rato perquè la senyora no se sap explicar. No sé si em podeu ajudar o alguna cosa, però bé, necessitava treure això en algun lloc. Moltíssimes gràcies, i perdó.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!

Primer de tot, no has de demanar perdó per res! Només faltaria! Tens tot el dret d’escriure per aquí tot el que et preocupa, i nosaltres t’intentarem donar algun consell.

Hi ha molta gent que es bloqueja quan està en un estat emocional elevat (ràbia, tristesa, por, etc.). El meu consell és que tinguis una frase preparada per aquestes situacions, per exemple: ho sento, em costa molt parlar en aquesta situació, deixa’m calmar i després parlem.

Deixa una mica d’espai, ves a donar un volt o pren l’aire. Quan t’hagi baixat la ràbia torna a on hi ha la persona amb la qual has tingut el conflicte i expressa’t tan bé com puguis,des de la calma i la serenitat. Si per exemple algú et talla i això et fa enfadar, intenta guardar-te aquest pensament, quan arribis a casa l’analitzes, i si creus que realment ha estat una falta de respecte ho pots dir per whatsapp, per exemple: "abans m’ha fet la sensació que em tallaves i això no m’agrada gens. En el moment m’he enfadat, però ara ja estic més tranquil·la, només t’ho volia dir perquè sàpigues que és un tema que em molesta".

La clau està en parlar un cop t’has calmat, i no passa res per demanar un temps de pausa per pensar. Si vols, durant aquest temps per respirar i parar escriu el que sents a les notes del mòbil, així et serà més fàcil ordenar idees.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca - psicòloga sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!