El consultori

Sóc una noia de 14 anys que des de fa temps viu una situació emocional intensa amb un noi del meu grup d’amics i de la meva clase. Ens coneixem des de petits, ja que vam coincidir fa anys a l’esplai. Amb el temps vam perdre el contacte, però ens vam retrobar a l’institut de manera bastant casual, compartint assignatures optatives. Des del retrobament, la relació ha anat evolucionant progressivament. Actualment tenim una relació de molta proximitat: parlem sovint a classe, riem molt junts, hi ha complicitat, picabaralles amb to afectuós i moments de connexió emocional (segons els nostres amics). Darrerament, em truca per videotrucada, sobretot quan torna de l’entrenament, cosa que ell mateix ha verbalitzat com una manera de no avorrir-se, o m’envia imatges seves o del que fa amb la familia, em fa sentir part del seu dia a dia. Aquestes trucades s’han repetit diverses vegades i s’han convertit en una mena d’hàbit. El nostre entorn (amics i companys de classe) ens shippeja constantment. El nostre grup d’amics fan bromes, comentaris i insinuacions sobre nosaltres com a possible parella. Davant d’això, ell sovint ho nega dient “nononononono” i rient. Jo, internament, ho visc amb molta confusió. Jo he desenvolupat sentiments romàntics molt intensos cap a ell. Penso molt en ell, l’associo a cançons, a fantasies de futur i a moments de parella (celebrar aniversaris junts, moments íntims, etc.). Alhora, tinc molta por de no ser corresposta i de quedar en una posició vulnerable o de “fer el ridícul”, així com de perdre l’amistat que tenim. Aquesta ambivalència m’està generant ansietat, rumiacions constants i molta càrrega emocional. Ell, per la seva banda, és un noi que mai ha tingut parella ni experiències romàntiques prèvies. Té fama de no haver-se enamorat mai i de ser molt reservat emocionalment. Això fa que jo percebi que, encara que pugui sentir alguna cosa, es queda en una zona de seguretat i no fa el pas de verbalitzar res. Fa poc, després de molta reflexió i angoixa, vaig decidir explicar els meus sentiments a la nostra millor amiga (Mariona). Quan li vaig dir que m’agradava ell, la seva reacció va ser de confirmació absoluta: em va dir que ella ja ho veia, que no li sorprenia gens. També em va dir una cosa que em va impactar molt: que amb altres noies amb qui l’havien emparellat, no es notava cap atracció real, però que amb mi sí que es nota molt clarament una atracció, tant per part seva com una connexió diferent. Ella em va dir literalment que no pot assegurar que jo li agradi, però que l’atracció és evident, que es nota molt, i que tenint en compte que ell no ha sentit mai res així per ningú, probablement necessita temps per madurar emocionalment i entendre què sent. Segons ella, quan això passi, és molt possible que jo li acabi agradant clarament. Però clar, ahir a més vam quedar els tres, una altre amiga y la parella de la Mariona, que també es amic nostre y va amb nosaltres a clase, i ens intentaven deixar tota l’estona sols i després em van dir Mariona i la seva parella que ell em mira de manera diferent i sempre em mira. Llavors no sé com sentir-me ni que fer al respecte perquè des del meu punt de vista ell només em mira com una amiga però a vegades ho dubto.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns! T’has expressat superbé i crec que tots els que estem llegint la teva consulta veiem clarament com aquest noi sent alguna cosa per tu, potser només és atracció de moment, però aquesta atracció pot acabar comportant a un enamorament, qui sap!

Lo més important aquí és la teva perspectiva, si veus això com un impossible i només et genera frustració, prova de canviar de prisma.

Intenta veure la situació com el que és: un "filtreig". Un moment vital dolç perfecte per posar en pràctica les teves tècniques de seducció. Per seduir no cal fer res sexy ni estrany, pots seduir a una persona simplement amb la teva personalitat.

Et proposo que ho vegis com una oportunitat de passar bons moments amb una persona amb la qual et sents bé. I el més important: PACIÈNCIA. Ja que com tota relació (tant d’amistat o amorosa) necessita temps.

Pot ser que acabeu junts o no, això ningú ho sap, però mentrestant gaudeix de la seva companyia i intenta desviar pensaments catastrofistes del tipus “faré el ridícul” o “perdrem l’amistat” i centra’t a passar-t'ho bé amb ell.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca - psicòloga sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!