Tinc 14 anys i em sento perduda. Tot i tenir amigues, em sento sola i buida per dins, com si no encaixés enlloc. Hi ha moments que tot em supera i em costa molt gestionar el que sento. He passat per situacions en què m’he fet mal a mi mateixa i encara em venen pensaments de tornar-hi quan estic molt malament. Sento que decebo els meus pares, com si s’avergonyissin de tenir-me, i això em fa sentir una càrrega. No vull morir, però sí desaparèixer, deixar de sentir tant.
Hola consultora,
Gràcies per escriure’ns i per explicar amb tanta sinceritat com et sents. Fer aquest pas no és fàcil, i diu molt de tu i de les ganes que tens d’estar millor. El que descrius —sentir-te buida, sola tot i estar envoltada de gent, desbordada per les emocions i amb la sensació de no encaixar— fa molt mal, i és comprensible que et sentis cansada de sentir tant.
Quan una persona sent tant dolor per dins, sovint apareixen pensaments molt durs cap a una mateixa, però això no defineix qui ets ni el teu valor.
El fet que hagis passat per moments en què t’has fet mal i que encara et vinguin pensaments de tornar-hi és un senyal clar que necessites i mereixes ajuda professional. No cal que afrontis això sola. Un/a psicòleg/ga pot ajudar-te a entendre el que et passa, a posar paraules al que sents i a trobar maneres més segures de gestionar aquest dolor. Demanar ajuda no és fracassar, és cuidar-te.
Sé que pot fer molta por parlar-ne amb els pares o pensar que no t’entendran, però és molt important que algun adult de confiança sàpiga com estàs: els teus pares, un familiar, un professor, l’orientador/a de l’escola o un professional de la salut. Encara que ara sentis que els deceps, la majoria de pares prefereixen saber que el seu fill o filla està patint abans que no pas que ho porti tot sol/a per dins.
Et recomano que els hi demanis als teus pares per anar al psicòleg. Si et fa vergonya sincerar-te de cop, pots començar per dir-los que et sents desmotivada i trista en general i que per això hi vols anar (llavors, un cop ja comencis amb el psicòleg ja et podràs anar obrint a poc a poc).
Si en algun moment et sents desbordada o amb ganes de fer-te mal, busca ajuda immediata. Pots parlar amb un adult proper o trucar al 024 o al 112 si et trobes en perill. Hi ha persones preparades per escoltar-te i ajudar-te en aquests moments.
No has d’aguantar aquest dolor tota sola ni esperar que “se’t passi”. Mereixes sentir-te acompanyada, compresa i ajudada.
Espero haver-te ajudat
Estrella Dorca - Psicòloga Sanitària
@estrelladp_psicologa
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
