El consultori

Hola, ja sé que és Nadal, així que no sé si ho llegireu aviat o no, però no importa. Ja fa un mes, el meu xicot i jo vàrem tallar. Quan vam tallar, vam decidir que estaria bé continuar sent amics, a petició meva (és una de les persones més importants per mi, i no vull que a causa de la ruptura ens distanciem irremediablement per sempre). A ell li va pareixer bé seguir sent amics, però em va dir que creia que seria millor que no ens escriguem missatges ni quedem fins que ambdos ho superem. La cosa és que ahir vaig parlar amb ell i em va dir que ell ja ha superat la ruptura, i que està perfectament, però jo encara no ho he aconseguit superar. Encara em sent trista, a vegades no tinc ganes de fer res i encara hi ha dies que me'n vaig a dormir plorant. A gener el tornaré a veure, ja que anem al mateix institut i coincidim a la mateixa classe en dues assignatures. Segurament parlarem un poc, ja que en una de les classes, ens seim plegats, per ordre de llista. Al desembre, hem estat parlant només en aquestes classes, però fora de l'institut no, supós que seguirem així en tornar al gener... La cosa és que jo sentia que ho estava superant poc a poc, a un ritme normal, però ell ara m'ha dit que ja ho ha superat, i no m'ho esperava, i he tornat a voler plorar, perquè ell ho ha superat ràpidament i jo encara no. És normal que jo encara no ho hagi superat i que em senti així? Faig aqui la consulta, per què necessito parlar amb algú, i no tenc a ningú amb qui parlar-ho. Abans parlava de tot amb ell, però ara ja no puc. Alguns dies, quant tinc massa coses dins meu i sento que necessit-ho explicar-li a algú, agafo el mòbil, cerc el seu contacte i li escric un missatge amb tots els meus pensaments i preocupacions. Però mai li enviï, sempre ho esborro quan acabo el missatge. ______________________________________________________________________________________________________ Per cert, hi ha dies que possau alguna consulta en la pàgina principal. Si és possible, m'agradaria que aquesta consulta no acabés allà. També agrairia que aquesta petició s'esborrés quan em respongueu. Crec que és possible, ja que em sona que a vegades heu posat que heu esborrat mail de consultadors per tal de mantenir la seva privadessa.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns i per compartir com et sents.

Tranquil·la perquè el mail dels consultors sempre queda de forma anònima.

Pel que fa a la teva preocupació respecte si és normal que ell ho hagi superat i tu no, sí, és normal que cadascú tingui tempos diferents. Hi ha persones que travessaran el dol d’una forma més ràpida (sigui per les corcumstàncies o per la seva forma de ser), i altres persones a les quals els hi costarà una miqueta més de temps, tot i això, que ell ja ho hagi superat no vol dir que no fossis important per ell, ni de bon tros.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca - Psicòloga sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!