El consultori

Hola. Una cosa. Tinc un gran problema. Peso 41 kg i medeixo 160. Pero menjo moltissim. Si ho calcules, cada dia tinc superavits de com 500 o aixi. Pero tot i aixi, no guanyo pes. Els metges no paren d'avisar i tal. I els meus familiars i amics ja saben que menjo moltissim, pero anar pel carrer i veure les cares de la gent que em mira amb pena és horrible. Es oensen que tinc algun tca, crec jo. Pero realment no. En tot cas transtorno de atracon, però tampoc perque moltes vegades em forço a menjar. No se. Que puc fer? Ja sé: parlar amb un nutricionista, prioritzar el benestar, escoltar el meu cos... Sempre igual. No ho dic per vosaltres, es clar. Es que frustra molt. Gràcies. Ara que ho llegeixo, sembla bastant repel·lent, perp us juro que no.

Hola maca! Moltes gràcies per escriure’ns i sobretot, fer-ho amb tanta sinceritat. El que expliques no és repel•lent, tot al contrari, ens transmet que estàs molt cansada, frustrada i amb una sensació de no sentir-te entesa. I això, realment, és molt pesat. 

Ens expliques que tens un cos bastant prim tot i que sents que menges molta quantitat d’aliments (inclús dius més del que t’agradaria i expliques que de vegades, notes les mirades dels altres i les conclusions que creus que poden fer-se sense conèixer-te. Aquest tipus de mirada externa pot ser molt violenta, perquè et posa una etiqueta que no has triat i que, a més, no reflecteix la realitat. És com si el teu cos expliqués una història que no coincideix amb la teva, i això genera molta impotència.

Comentes que “potser tinc un TCA, però crec que no”, estàs posant paraules a una realitat habitual ja que no tots els trastorns de la conducta alimentària encaixen en els estereotips. No tots els TCA impliquen voler aprimar-se, restringir conscientment o tenir una por clara a engreixar-se. De vegades el conflicte està més relacionat amb la desconnexió corporal, amb la sensació de no tenir control o amb un cos que no respon com hauria de respondre i això també mereix ser escoltat i acompanyat.

No has de demostrar a ningú que menges, ni justificar-te constantment. El teu valor no està en el teu pes ni en les explicacions que dones. El que necessites no son més consells, sinó un espai on algú t’ajudi a entendre què li està passant al teu cos i amb la teva relació amb el menjar. Si vols, et proposo que ens contactis amb nosaltres a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i, et podrem orientar davant d’aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. Esperem la teva trucada, una forta abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!