El consultori

Bones! Vaig començar a estudiar història de l’art perquè m’agradava l’assignatura i la meva idea era ser professora d’institut. Vaig fer el primer any de carrera i tot bé, em va agradar. Ara, a segon, la motivació ha caigut en picat, he deixat d’anar a classe i de presentar-me a examens. Tinc clar que ja no vull ser professora perquè, sincerament, no m’hi veig (la idea de mestra venia perquè des de petita sempre ho he dit), però les coses han canviat. Evito les presentacions orals, em donen pànic, imagina’t donar classes cada dia… ja sé que es pot superar però tampoc m’hi veig tota la vida de professora. Si et soc sincera, quan anava a l’ESO i m’imaginava la meva vida laboral de profe, no pensava en la típica imatge de jo donant classes, sinó que m’imaginava a mi consolant als alumnes, fent-los sentir segurs, ajudar-los amb els seus dubtes i inquietuds… no tant “donar classes”. La meva vocació no era pedagògica, crec. Quan anava a secundària, jo no estava bé. Estava molt trista i em tancava als lavabos de l’institut per plorar i autolesionar-me. No volia que cap alumne/a se sentís així. I, de fet, va ser quan vaig pensar en estudiar psicologia. Vaig fer el batxillerat científic, però només vaig durar un trimestre perquè vaig odiar inmensament les mates i la física. Vaig acabar fent l’humanístic (per tant, ja no podia entrar a psicologia), i a més, les meves notes van baixar en picat perquè vaig tornar a passar per una mala època, i ja només podia entrar a carreres que tinguessin un 5 com a nota de tall. A finals de primer de carrera estava malament perquè vaig trencar amb la meva parella, i vaig tornar a pensar en psicologia. Finalment m’hi vaig matricular a la UOC (amb només una assignatura). I ara, no sé, no em veig acabant la carrera presencial perquè m’està encantant psicologia. El problema és que si la deixo, i em quedo amb la uni online… prefereixo presencial, la veritat. Llavors tinc molts dubtes: Deixo història de l’art i em quedo amb psico online? (crec que la tinc bastant descartada aquesta opció, també perquè la UOC és massa cara), torno a la selectivitat aquest juny per fer mates i bio, i pujar la nota, i intento entrar a psico presencial? o em quedo amb la meva carrera actual? (a nivell cultural m’agrada, però si et dic la veritat, sé que no és la meva passió. I a nivell laboral no em crida l’atenció cap sortida). Si al final decideixo tornar a la selectivitat, què faig aquests mesos? perquè des de gener fins a juny no vull estar sense fer res… I si al final no entro? què faré l’any vinent? No sé, tinc molts dubtes jaja Gràcies! 🫶

Hola!

Gràcies per explicar-nos tot això amb tanta sinceritat. Pel que expliques, és normal que et sentis així: estàs en un moment de molts dubtes i canvis, i això sovint genera confusió i angoixa.

La idea de ser professora, pel que dius, no tenia tant a veure amb “donar classes”, sinó amb cuidar, escoltar i acompanyar emocionalment infants i adolescents. Això és molt important, perquè diu molt de tu i del tipus de vocació que tens. En aquest sentit, té molt de sentit que la psicologia t’estigui agradant tant i que hi connectis més.

El fet que hagis començat psicologia a la UOC i que t’estigui encantant és un senyal a tenir en compte. És cert que a qualsevol carrera hi ha assignatures que agraden més i altres menys, però el més important és sentir que el camí que estàs fent va amb tu i amb el que vols per al teu futur. Pel que expliques, sembla que Història de l’Art t’agrada a nivell cultural, però no com a projecte vital o professional, i això també és important escoltar-ho.

Respecte a tornar a fer la selectivitat, pot ser una bona opció si el teu objectiu és entrar a psicologia presencial. Aquests mesos fins al juny no serien “temps perdut”, sinó temps dedicat a preparar-te la "sele" i cuidar el teu futur. A més, podries continuar amb Història de l’Art fins aleshores sense tanta pressió, més com un aprenentatge personal.

Entenc també la por a “i si no entro?”. És una por molt habitual. En aquests casos ajuda pensar que no és una decisió definitiva ni un tot o res: sempre hi ha alternatives i camins diferents per arribar on vols (per exemple, pots fer un grau superior relacionat amb les cures o els serveis socials).

D’altra banda, el que expliques sobre el teu malestar emocional del passat i la por a les exposicions orals és important. Encara que sigui una etapa ja viscuda, pot ser molt útil parlar-ne amb un/a psicòleg/a per poder-ho treballar amb calma i que no t’ho continuï condicionant ara.

Parla de tot això amb els teus pares i amb persones de confiança, escolta opinions, però sobretot intenta escoltar què necessites tu en aquest moment de la teva vida.

Espero haver-te ajudat una mica.

Una abraçada,

Estrella Dorca - Psicòloga General Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!