El consultori

Hola. Primer de tot, dir que em considero una persona reflexiva i a vegades massa, ho analitzo tot. Cada nit, és el meu moment per pensar sobre la meva vida i a vegades se m'escapa el control. Aarlem dels fets. Fa 1 any, al meu aniversari, que casualment cau al dia de Nadal, em va venir com un bajon molt gran. Aquell mateix vespre. Vaig sentir que no tornaria a ser mai una nena i em vaig sentir molt trista, vaig conèixer la nostàlgia. Vaig començar l'any així: plorant cada nit per el que ja no es repetirá mai. Els meus pares estimant-se, els jocs al pati de l'escola, anar a dormir a casa dels avis sense sentir una pena molt gran per quan ja no hi siguin més, la innocència que va de la mà de la infància... Cap a mitjans de gener, si no recordo malament, vaig com començar a superar-ho. Però sense teràpia ni cap reflexió o ajuda, jo mateixa. No sé si m'he explicat. Vull dir que no va haver un moment clau que em va ajudar a sortir d'aquest forat, simplement em va deixar d'afectar tant i poc a poc vaig tornar a encarrilar. Bé, queda una setmana pel meu aniversari i sento que ha passat massa ràpid. I fa por. Em fa molta por sentir que la vida se m'escapa. I mira que faré 14 anys, no 87! Però igualment afecta. I justament això és el motiu real de la consulta: crec que necessito algun consell per no caure en aquest pou una altra vegada. Sé que en sortiria igual, però vull estar segura. Què puc fer? És normal aquest sentiment quan no s'acaba res (vull dir un curs o una etapa), simplement em faig gran i no vull? Ja per a acabar, donar-vos les gràcies i l'enhorabona per la gran feina que feu. Sabem que a vegades no proposem temes fàcils i tot i així sempre rebem una resposta útil i sincera, ho apreciem molt. Gràcies de tot cor! I bon Nadal!

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns i explicar-nos la teva història.

Per tot el que ens expliques sembla que ets una persona mot sensible i reflexiva, i això és molt positiu. Tens la capacitat de veure la vida des d'una perspectiva més humana i filosòfica.

El fet de fer anys en si ja és un canvi d’etapa simbòlicament, i deixar de ser un infant, encara que és llei de vida, és dur i molt cruel.

Recordo perfectament quan vaig començar primer d’ESO i vaig tenir aquella sensació de pena pensant “mai més tornaré a ser una nena”.

Et diria que deixis entrar aquesta nostàlgia, tristesa i melancolia. No és dolenta, si l’abraces i li fas un lloc t’ajudarà a apreciar tot el que ets i tot el que tens a la teva vida. La tristesa serveix per parar i reflexionar, no passa res per sentir-la durant unes setmanes, és completament sa.

També s’ha de dir que en època de Nadal tots estem més sensibles del compte, així que aprofita per plorar tant com vulguis!

Pot ser que aquest any tornis a estar trista per tot el que queda enrere, intenta compartir aquest sentiment amb els teus. Els teus amics i la teva família, compartir sempre és una bona manera de gestionar el que ens passa. Si no vols compartir, escriu, fes-li una carta a la teva “jo” del passat i acomiada't d’ella, però només d’una part, ja que tu continues i continuaràs sempre sent tu mateixa.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca - psicòloga sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!