El consultori

Hola, no se si em deixaran publicarho o q, pq jo no soc psicologa ni res d'aixo pero sols dirte que en fi, t'entenc perquè jo també soc molt d'estudiar! I ejem reconec eixa frustració quan veus un 8 i havies estudiat mooolt. Simplement dirte que no es la fi del mon, ho pareix pero no ho es. Nosaltres anem canviant conforme anem experimentant coses, pues les notes igual! El fet que ja mostres interes per recuperar eixes notes es moolt mes, crec que s'aplega mes lluny sent constant que sent suoerinteligent. Crec que el teu problema es mes que no saps que vols fer després de 2 batxillerat... la veritat es que es una merda pero hauras de tirarte a la piscina ja siga anant a estudis superiors com buscant feina, l'important es no quedarse estancat i no fer res (a no ser q isga cap problema medic o familiar aixo s'enten perfectament). La cosa es que m'ha agradat molt com has parlat de l'angoixa de veure la societat actual i l'auge extrema dreta, asusta si i molt pero crec que tot es un cicle (ja ho deien els antics grecs) i una vegada la gent veja com son i les politiques que fan que sols beneficien a la gent d'elit, la gent tirara enrere. Et pose un exemple la joventut sempre s'ha caracteritzat per rebelarse contra els pares pq veuen injusticies (normal cap sistema es perfecte) i com la opcio actual no els convenç sen van als extrems. L'esquerra es cert sempre hem tingut el problema de que som molt intelectuals i ens barallem i ens separem, en canvi la dreta es manté unida pase el que pase (en general), aleshores aixo suma. També et dic no es d'estranyar que ningu siga del color que siga faja politiques correctes, ja que si tu fores part de la elit canviaries les regles d'un joc on eres guanyador? O simplement donaries un poc a la resta pa q no es queixen tant? Amb aixo no vull dir que no valga la pena lluitar, si que val la pena el que vull dir es que al final inclus la cosa mes minima en un mon de sobreinformacio ens aplega. Com a humans no podem aplegar a tot es imposible, si en un mon ideal ens ajudariem entre tots pero es imposible desde sempre. Se que probablement estiga desmotivante pero aci va la part bona: despres de mooooolt de rumiar, crec que davant eixa imposibilitat de no poder aolegar a tot, crec que has d'aplegar a fer un acte cap als que t'envolten com tractar de quan puges obviament cada situacio es un mon i quan et deixen frenar eixes actituds conservadores, com si tens un amic racista dirli ei tio t'adones que aixo es racista? (Tot i q la majoria son mes clasistes q racistes pero be aixo es un altre tema....), la cosa es que perdó si he divagat molt, es bo que tinges eixa angoixa existencial i empatia aixo es el que et fa humana. Fa mal? Pos si, pero pijor seria ser ignorant de tot no? O pijor que et done igual! Crec q aquesta societat no es precupa prou de la gent que no te empatia... aixo si que es tindre una carencia brutal i no ser inteligent! (Inteligencia emocional esta moooolt infravalorada). No se, com has mencionat aixo que et provoca angoixa fes el que vaig fer jo, canalitzarho en algo bo! En el meu cas ho he canalitzat estudiant un grau relacionat en les situacions socials (Historia sjss se q no tindra masa eixides pero be, en un mon en crisi ja dona igual no? A mes a mi m'agrada), tu també podries fer el mateix com politiques, psicologia o algo aixi i veure a vore que tal. Has de veure si eixa rabia *en el meu cas, o com tu has dit la angoixa per veure les injusticies ho gastes per a motivarte academicament (amb curiositat crisis existencials i conclusions que dius per lo menys ja ho tinc mes clar que lo mes constant en esta vida es el canvi) no se si m'explicat be i si no t'agrada pues el que t'he dit proba a canalitzarho pa ve com ajudant en asociacions, ser simpatic bona persona etc... donant clase... no se, aixo ho has de descobrir tu cada u fa el seu camí en eixe sentit. Es normal estar agobiada, hi ha algu que tinga 20 i pico o menys i NO ho estiga???? Pfff crec que lo unic segur es que la vida es un canvi constant i es l'unic que et puc dir. En el meu cas, et recomanaria aixo si t'angoixa investiga, busca les causes el pq.... per aixo et dic q com no saps q fer et busques una carrera relacionada en eixa angoixa i curiositat que tens sobre la situacio del mon i alhora les ganes d'ajudar a les persones. Finalment, perdo pel rollazo no se si ho llegiras pero recorda que al final gent "roja" sempre ha habut, lo important es ser bona persona independentment del color i no se, tractar de deixar este mon una mica millor *siga com siga, que estava quan entrarem. Si, jo tambe pense q el futur sera complicat, pero redeu entre la joventut al llarg del temps algun moment pareixia que el futur anava a ser facil? La questio es un pas endavant tots els dies, no perdre la empatia i eixa curiositat sobre com esta el mon, i ajudar quan es puga a la gent (a vegaes sols basta en una sonrisa). En fi, aixo seria tot, si he dit cap cosa malament o consell erroni per favor psicologes del consultori ajudeume siusplau. Vosaltres també ajudeu molt que ho sapieu, no sabeu la camtitat de vides adolescents i no tant! Que haureu ajudat en aquestes consultes. Moltes gràcies, sou un exemple de bones professionals i exactament l'exemple que li volia posar a la noia de la consulta. Ànims a tots!

Mil gràcies per donar resposta i per la teva empatia i visió! Ens encanta quan ajudeu a altres persones desinteressadament :)



I moltes gràcies per posar en valor la feina que fem des del consultori.



Una abraçada gegant!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge 



Moltes gràcies per la teva consulta!