El consultori

Hola voldria saber si em podéu dit com pasar el Nadal millor patimt un tca , s acosten les festes i ESTIC morta de por per les quantitatd de menjar,i la por al no poder arribar a cpmpensaro tot. Gracias

Hola, gràcies per escriure i per expressar amb tanta claredat la por que estàs sentint respecte com fer front al Nadal. El que expresses és molt comprensible: les festes de Nadal poden ser especialment difícils quan es pateix un TCA, i no ets l’única que sent por davant del menjar, dels àpats familiars o de la sensació de perdre el control. És una època de l’any en què el menjar i les trobades familiars ocupen un paper central i, de vegades, tot això pot desencadenar aquest sentiment de culpa, ansietat o soledat. 

És important que sàpigues que no has de “fer-ho perfecte” durant Nadal. L’objectiu no és compensar-ho tot ni controlar cada mos, sinó cuidar-te tant com sigui possible en un context que ja és prou exigent. El teu valor no depèn del que mengis ni del que deixis de menjar aquests dies.



Per aquest motiu, potser et podria ajudar a parlar amb alguna persona de confiança del teu entorn sobre diferents aspectes a tenir en compte durant les celebracions. Pot ser útil, pactar un temps limitat de sobretaula amb la finalitat de disminuir l’ansietat d’estar molta estona davant d’una taula plena de menjar. A més, també es pots pactar evitar parlar durant els àpats sobre el menjar, és a dir, que els temes de conversa no girin entorn d’aquesta temàtica. A més, tenir música de fons també ens pot ajudar a distreure'ns i no centrar-nos en el menjar. Inclús, podem acordar un senyal amb aquesta persona de confiança que ens serveixi per comunicar el nostre malestar davant la temàtica de conversa que s'està parlant, o bé, per avisar que necessites ajuda per retirar-nos i rebre suport emocional. A més, també pot ser interessant pensar amb altres aspectes de Nadal amb els quals gaudim com per exemple: mirar pel·lícules, jugar a jocs de taula, decorar les estances de la casa, etc. 

Sobretot, volem transmetre’t que no estàs sola. Si notes que la por és molt intensa o que els pensaments estan desbordant, et recomanem que demanis ajuda professional durant aquestes dates. Acompanyar-te en moments difícils forma part del procés de recuperació, i demanar suport és un acte de valentia.



Si necessites que en parlem més en detall, et proposo que ens contactis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i, et podrem orientar davant d’aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. Esperem la teva trucada, una forta abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font i Paula Pérez, psicòlogues expertes en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!