El consultori

Hola, Ja fa temps que tinc problemes amb el menjar. Fa tres o quatre setmanes vaig començar a comptar calories i al principi be, pero despres em sento fatal quan hi ha el minim (o maxim) superavit. I és que els atracaments són reals. Fa poc vaig anar a una festa de cumple i hi havia menjar i no vaig parar. Vaig estar de les 17 a les 21 sense parar. I molts dies, després de sopar, començo a fer ressopós i no paro. Ara un iogurt, ara fruita, ara un bombó, un tros de pa, dues galetes... Vull parar. A més, porto uns 3 dies sense comptar calories i ja em veig molt més grassa.

Hola, gràcies per explicar-nos amb tanta sinceritat el que t’està passant. El que descrius pot ser molt angoixant i, és comprensible que et sentis desbordada, però, que ho diguis ja és un pas molt important. 

Pel que descrius, sembla que estàs vivint una relació amb el menjar que et genera molta angoixa, control i malestar. Comptar calories sovint pot donar sensació de seguretat al principi, però en moltes persones acaba augmentant la por a “passar-se” i activant un cercle de restricció → pèrdua de control → culpa, com el que descrius. És important que sàpigues que el que et passa no és una falta de control ni de força de voluntat.

Quan el cos i la ment se senten tan restringits o vigilats, poden reaccionar amb una necessitat intensa de menjar, especialment en situacions amb menjar disponible o al final del dia, quan estem més cansades emocionalment. De vegades, això que expliques pot alleugerir l’angoixa a curt termini, però a la llarga, només mantenen i empitjoren el problema. 

Els episodis que expliques (menjar durant hores en una festa, ressopós constants després de sopar) són senyals que el teu cos està intentant compensar alguna cosa: pot ser gana física acumulada, però també cansament emocional, ansietat o la necessitat de calmar-te. Després, sovint apareix la culpa i la por a engreixar-se, que tornen a reforçar el cercle de control i malestar.

El fet que en només uns dies sense comptar calories ja et vegis “més grassa” és un indicador clar que la teva percepció corporal està molt influenciada per l’ansietat i l’autoexigència, no necessàriament per canvis reals del teu cos. La mirada que tens sobre tu mateixa ara mateix és molt dura, i això també fa patir.

És important que sàpigues que el que estàs vivint té explicació i té abordatge, però no passa per controlar-te més ni per tornar a comptar encara amb més rigidesa. Al contrari, sovint cal treballar la relació amb el menjar, amb el cos i amb les emocions des d’un lloc més respectuós i segur.

Et recomanaria molt que poguessis parlar amb un/a professional especialitzat/ada en conducta alimentària, que t’ajudi a entendre què hi ha darrere d’aquests episodis i a sortir d’aquest cercle sense culpa ni càstig. Demanar ajuda a temps pot marcar una gran diferència. Si et sembla, ja que ens has preguntat, si necessites que en parlem més en detall, et proposo que ens contactis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i, et podrem orientar per a poder canviar tota aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. Esperem la teva trucada, una forta abraçada!



No estàs sola en això, i el fet que ho expliquis ja és un primer pas molt valuós.

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font i Paula Pérez, psicòlogues expertes en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!