El consultori

Hola, fa com 3 setamnes o no se quant vaig fer una consulta sobre una noia que em feia molt de mal però que estimo moltísim. M'he adonat de que te novia, i no es recent, la setmana d'abans de Halloween li vaig demanar un temps pq necesitaba un descans de que sempre amb excuses de que pels examens no em podia parlar entre altres coses. I la setmana passada em vaig adonar stalkejant la conta d'una "amiga seva" que son novies. Després em vaig adonar que son novies desde el dia de HALLOWEEN. Una setmana després de demanarli temps. Lo pitjor es que no se res més, no se si la estima de veritat, no se si segueix pensant en mi (encara que em va dir que m'estimava moltísim, i apart en la seva antiga relació quan van tallar em va dir que no s'havia enamorat de la seva exparella, però de mi si) i estic feta un lio, penso en ella cada 3 segons, tot em recorda a ella i em sento fatal pq no se com a pogut, pensava que li importava més. Quan em vaig enterar de la seva novia la setmana pasada li vaig escriure això: Me sorprende lo rápido que te has ido. Osea ya te has ido antes, pero pensaba q habías cambiado, (no te merecías esta oportunidad ni las otras) pero supongo q NO. Yo pensaba que me querías DE VERDAD, joder, que todo lo que decías era verdad. Si te hubiera importado tanto como decías, no te habrías ido así de repente, sin pensar en mi ni en lo nuestro. Porque aunque estés con otra, (que no entiendo como has podido) hay cosas que te pesan más de lo que admites. No vuelvas como haces siempre, pq siempre acabas haciendo lo mismo. No me hace falta que me respondas, me da igual lo que hagas. No em va respondre, de fet ni ho ha vist. No se, estic perdent el cap pq no se rés de rés. Perdó per el textazo però estic molt farta, la intento superar però mai ho aconsegueixo, i lo pitjor es que se que algun dia tornarà, i no crec que l'hagi superat, i llavors li deixaré fer-me mal un altre cop, nomes per que l'estimo tant que encara que al final em fagi mal, quan estic amb ella tot es perfecte. QUE FAIG!? Gracies per tot, de veritat.

Hola,

Gràcies a tu per explicar tot això. Entenem perfectament que estiguis feta un embolic i que et faci tant mal. Quan estimem algú i les coses no surten com esperàvem, és normal sentir tristesa, ràbia i confusió. També quan hi ha incertesa i les coses no són clares, si no vigilem, podem obsessionar-nos amb el que ha passat, fins a arribar-nos a fer molt mal. 

Abans de pensar en què pot passar més endavant, és important que et centris en el present, en el que estàs sentint ara i en com t’està afectant tot plegat. Sovint tenim pressa per “superar-ho” o per entendre-ho tot de cop, però el primer que necessitem és donar-nos espai per plorar i per assimilar la pèrdua.

Dona’t temps i espai per notar què sents: tristesa, decepció, enyor, ràbia… Fixa’t en quina part del cos ho sents i busca maneres de treure-ho: plorar, escriure, ballar, parlar amb algú de confiança, dibuixar, sortir a caminar… El que et vagi millor. A vegades, quan ens fa tant mal, busquem omplir el buit amb aquella mateixa persona, però això ens pot fer sentir encara més dependents. És importantíssim que et cuidis tu i que busquis els teus propis recursos, que n’hi ha molts més dels que sembla.

Quan passin uns dies o setmanes, el temps que necessitis, podràs veure amb més calma si vols acostar-te a ella o no. I si decideixes fer-ho, intenta que sigui des de la sinceritat. El que ens expliques aquí i el missatge que li vas enviar no acaben de coincidir. Aquí expresses dolor, confusió i dependència cap a ella, però en el missatge expresses ràbia, seguretat i distància. És normal, però per saber què vols de debò, primer ho has de poder aclarir dins teu i per fer-ho necessites estar amb tu. Si algun dia parles amb ella, no cal que li ho expliquis tot, però sí que és important que el que li diguis sigui real i surti de tu, no del moment o de la por a perdre-la.

També és important que recordis una cosa: que una relació et faci sentir “enganxada” no vol dir que sigui sana. Ens han fet creure que les relacions intenses, plenes de muntanyes russes emocionals, són les més “especials”. Però una relació sana és aquella que et fa sentir tranquil·la, segura i respectada. I pel que expliques, aquesta relació no t'està fent sentir així, sinó al contrari. 

Ets jove i és absolutament normal que estiguis aprenent a gestionar relacions, emocions i ruptures. Formen part de créixer, i de totes aquestes experiències se n’aprèn. Però és important tenir clar que no estàs sola i que hi ha moltes persones al teu voltant disposades a ajudar-te. 

Si sents que això t’està afectant molt, que et supera o que et costa funcionar en el dia a dia, és molt important que demanis ajuda a una persona adulta i experta. Pots parlar amb la psicòloga, pedagoga o orientadora del teu institut, o dirigir-te als serveis de joventut del teu municipi (punt jove, espai jove, salut jove…). Existeixen les Tardes Joves, que són consultes per a joves sobre salut sexual i reproductiva. Són professionals que t’escoltaran sense jutjar-te i t’acompanyaran perquè no hagis de passar per això sola. T'adjuntem l'enllaç, perquè busquis el centre que ho ofereixen i que et queda més a prop:

Dona’t temps, cuida’t i envolta’t de persones que et facin bé.

Una abraçada i gràcies per la consulta!

@psico_crisalbo

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!