El consultori

Hola. No estic segura de si aquesta consulta és d'aquesta categoria o de psicologia. Si m'he equivocat de categoria, ho sento. Fa quasi una setmana que menjo poc. Per esomrzar, aquesta setmana només he begut un glot de llet amb cola cao, i normalment, apart de veure això, menj cerelas o galetes amb la llet, perquè sinó, tinc molta fam. A l'escola, el berenar que porto, em deixa una mica amb gana de vegades, però aquesta setmana, mai m'he menjat el berenar, si que l'he tastat, però res més, no me'l acab. I un parell de dies ha estat perquè les companyes de classe m'han dit "Tia, no berenes?" Després, a l'hora de dinar, no m'acab el menjar, i per sopar, o em pos poquet. Al principi creia que pot ser, era per la menstruació que em va baixar al principi de la setmana, i que normalment, els primers dies, com tinc dolor, menj poc. Però ja fa dies que no em fa mal i continuï menjat poc. Ha coincidit que ja fa quasi una setmana que ho he deixat amb la meva parella i estic malament. Com la cosa del menjar segueix, em comença a preocupar que pugui estar desenvolupant qualque trastorn alimentari. Que penseu vosaltres? És normal que em pasi això a causa del malestar per haver tallat amb la meva parella durant un temps? És possible que sigui a causa de la menstruació, que tot i que ja no em fa mal, la segueixo tenint? O m'hauria de començar a preocupar?

Hola! Moltes gràcies per la confiança i explicar-nos com et sents. El que descrius, menjar molt menys del que és habitual, perdre la gana i notar que això es manté durant diversos dies, sí que pot ser una resposta normal davant d’un moment emocionalment difícil, com és una ruptura de parella. Quan estem tristos, estressats o descol·locats, és freqüent que el cos reaccioni amb menys gana o amb sensació d’opressió a l’estómac. Aquest malestar que expliques, en cap cas és un senyal de feblesa ni res per l’estil, sinó una manera que té el teu cos de dir-te que està patint i que necessita una mica més de cura i suport. 

Dit això, també és important que ho estiguis vigilant, perquè expliques que ja fa gairebé una setmana que menges molt poc i que això t’està començant a preocupar. El teu cos necessita energia cada dia, especialment en l’adolescència, i quan reduïm tant la ingesta sense voler-ho, ens podem començar a trobar més cansades, irritables, o fins i tot sentir marejos o dificultats per concentrar-nos.

Sobre la menstruació: és cert que els primers dies pot reduir la gana, però habitualment aquest efecte dura poc. Si ja no tens dolor i continues menjant molt menys, és probable que el que estigui pesant més sigui la part emocional de la ruptura i com t’està afectant.

El més important ara és no quedar-te sola amb aquesta preocupació. Que tu mateixa t’ho estiguis qüestionant ja és un senyal de maduresa i autocura. No vol dir necessàriament que estiguis desenvolupant un trastorn de la conducta alimentària, però sí que és un bon moment per demanar suport perquè el patró no es mantingui.

Et recomanaria parlar això que et passa amb la teva família, o amb alguna persona de confiança. Intentar tornar, a poc a poc, als teus horaris i quantitats habituals de menjar, encara que sigui amb racions petites però regulars.

Si veus que en uns dies no millora o que la sensació de rebuig al menjar augmenta, seria adequat que un/a professional (metge/ssa o psicòleg/a) t’ho pugui valorar amb calma.

Recorda que quan passem per una ruptura és normal sentir-nos desbordades i perdre l’apetit durant uns dies, però el teu benestar és prioritari, i demanar ajuda és un pas molt positiu. No estàs sola en això. També, ja que ens has demanat ajuda, si necessites que en parlem més en detall, et proposo que ens contactis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i, et podrem orientar per a poder canviar tota aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. Esperem la teva trucada, una forta abraçada! 

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font i Paula Pérez, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!