El consultori

Bona tarda. Vaig escriure una consulta fa uns dies, però sembla que no es va publicar. Resumidament, he intentat moltes vegades tenir un orgasme (sola i acompanyada) i no ho he aconseguit. Sí que sento plaer, però no arribo mai a "clímax". Fa uns mesos vaig anar a veure una llevadora i em va dir que intentés descobrir què em provocava plaer i ho seguís intentant. El fet és que, gairebé sempre penso que arribaré, però no es compleix mai. Em preocupa perquè no sé si és psicològic o fisiològic. Em sento com un error, com si fos un fracàs. No entenc per què em passa això. Al porno, veig persones que tenen orgasmes súper intensos o fins i tot són multiorgàsmiques. Em fan enveja. Voldria saber com és la sensació, encara que sigui una vegada. Suposo que és perquè tinc por a deixar-me anar, però ja no sé què fer, la veritat. I el consell de "gaudeix sense tenir cap objectiu ni pressió" no em serveix. Ja sóc prou madura i ho he intentat. Moltes gràcies per la feina que feu. Sincerament, ja no sabia a qui acudir.

Hola,

Gràcies a tu per escriure’ns de nou!

Hem rebut la teva consulta i ja està publicada. Disculpa l’espera.

En aquest nou missatge afegeixes que “potser tinc por de deixar-me anar” i, en l’anterior, comentaves que “sempre m’aturo abans d’arribar-hi”. Aquestes dues idees encaixen i poden donar-nos pistes del que està passant.

El plaer sexual comença al cervell. Si la ment interpreta una situació com a insegura, desconeguda, massa intensa o hi posa pressió, pot enviar senyals que frenen el procés d’excitació, encara que el cos estigui responent bé. Per això és possible passar de sentir molt plaer a tallar-lo de cop. I això no té res a veure amb ser un “fracàs” ni res semblant, és molt més habitual del que sembla i es pot treballar.

Quan percebis que estàs molt a prop del punt de màxim plaer, pots provar de portar tota la teva atenció a la respiració i agafar més consciència corporal per evitar que la ment freni el procés:

- Porta l’atenció al cos, no al cap. Observa la respiració sense forçar-la. Nota com entra i surt l’aire pel nas, com s’expandeix el pit, el diafragma i la panxa.

- Respira més profundament i lentament. Aquesta respiració ajuda a reduir tensió i a mantenir-te present en sensacions corporals, no en pensaments.

- Si notes que et ve la necessitat de parar del tot, pots fer-ho, és normal, però intenta mantenir el contacte amb el cos: carícies, respiració, pressió suau… allò que et mantingui dins la sensació de plaer, encara que no continuïs estimulant directament el clítoris o la zona que sigui (mentre et repeteixes el mantra de: estar bé, estic sentint).

- Quan tornis a acostar-te al punt de gran plaer, prova d’“expandir” la sensació obrint una mica el pit i les espatlles, deixa que les cames es relaxin, respira per tot el cos, permet-te fer petits moviments. Deixar-te anar físicament pot ajudar a deixar-te anar emocionalment. Intenta donar espai el que estàs sentint. No cal forçar res, només permetre que el cos s’expressi.

Aquest tipus d’exercicis no són “màgics”, però sí molt útils per reduir la pressió, la por de perdre el control i la tendència a frenar just abans del clímax.

El fet que sentis plaer és un molt bon senyal. Moltes dones necessiten temps, pràctica i un ambient emocional segur per aconseguir-lo (venim d'una societat que ens ha castigat per sentir desig, així que no és coincidència que més d'una dona li passi). És un procés d’aprenentatge i autoconfiança. Ets absolutament normal, no hi ha res “malament” en tu, i hi ha camí per recórrer i opcions per treballar-ho.

Gràcies per la consulta i una abraçada!

@psico_crisalbo

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!