Des de que vaig començar 4t d'ESO (o fins i tot abans, gairebé acabant 3r) que sento que no sóc el mateix tipus d'estudiant -- ni de persona, si hem de ser sincers --. Fa un any era la típica nena de 14 anys amb nòvio manipulador al que per x raons estimava. I van venir els problemes. Vaig creure que m'agradava algú més, encara que he descobert que -- segons la meva psicòloga -- només era una mena d'excusa que el meu cervell va crear per allunyar-me del meu ex. Total, que vaig passar de ser una people pleaser a la que li importen moltíssim els altres a bàsicament perdre gairebé del tot la meva identitat i haver de reinventar-me. A més, parlant del títol d'aquesta consulta, els meus hàbits d'estudi van canviar. Jo utilitzo les relacions com a una mena de mirall del que sóc -- ara precisament no sento que tingui masses amics i suposo que per això em sento més caòtica o el que sigui --, i el meu ex és un tio súper estudiós que treu deus en tot i tot el rotllo ( que total és un trauma perquè els seus pares el validin), i doncs jo quan estava amb ell també vaig començar a ser mig així. Era una mena de còpia d'ell però més normativament femenina. A partir de que vam tallar sento que no m'esforço, que no aprofito el meu potencial (que sé que en tinc molt, sé que sóc intel·ligent i tot això), i això em fa sentir malament però tampoc sé com canviar-ho perquè sento que només necessito descansar, però és que la cosa és que llavors ja porto gairebé un any "descansant", i després procrastino i m'estresso i acabo plorant perquè sé que no ho puc fer tot de cop però la resta de temps encara que sàpiga que he d'estudiar o fer deures no ho faig. Enfin que no sé què fer amb ma vida i que gràcies per tot el que feu. Aquesta és una de les meves primeres consultes però ja n'he llegit algunes d'altra gent i la veritat és que tot aquest projecte m'encanta.
Hola consultore!
Gràcies per escriure’ns!
És molt comú que ens sentim perduts després d’haver estat immersos en una relació tòxica, ja que normalment en aquestes relacions acabem adaptant la nostra pròpia identitat a la de l’altre.
Les seves notes eren el teu gran motivador per treure bones notes tu també, així que el que tocarà fer ara serà buscar altres motivadors per continuar estudiant i esforçant-te.
És normal que si no tenim cap motivador no tinguem ganes de fer res, a més, acabes de passar per una ruptura i això també significa passar un dol, i no només de la relació sinó també de qui eres tu. Per sort t’has adonat de que abans l’únic que volies era simplement complaure als altres, i que a partir d’això basaves tota la teva personalitat.
Ara doncs, hi haurà una feina important en tornar-te a trobar, en saber qui ets i en evolucionar. No cal que siguis igual a qui eres fa 3 anys, però si que pots agafar aquelles coses que si que t’agradaven de tu i formar la teva nova versió.
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga sanitària
@estrelladp_psicologa
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
