El consultori

Fa dos mesos em vaig liar amb un noi del meu institut. Fa anys que ens coneixíem i erem bastant amics, i fa temps, quan ens vam conèixer a mi em va agradar, però no va acabar passant res entre nosaltres fins que aquest estiu m’ha començat a preguntar si volia quedar amb ell, si aniria a les festes majors, etc. A mi no sé per què m’agrada i m’atrau, sento com que tenim una connexió especial, però som molt diferents l’un de l’altre, i sento que no acabaria bé. A mi m’agrada ser el centre d’atenció i que la gent em conegui, però ell és més aviat reservat. A banda, encara que els meus amics no em jutgin, hi ha gent que em diu q és lleig i que és un personatge i que passi d’ell, i em sento com jutjada. No sé si tenen raó i m’hauria de buscar algú altre, però no sé pero què no puc parar de pensar en ell. El que sí que sé es que no li vull fer mal.

Hola,

Primer de tot, és important que identifiquis si tens la sensació que “no acabaria bé” és perquè realment no t’agrada prou o no t’hi veus a llarg termini, o si aquesta percepció ve sobretot del que et diuen els teus amics i de la por al judici extern.

Aquí hi ha un parell de coses a tenir en compte. Si et sents jutjada pels teus amics, potser seria útil parlar-ho amb ells i explicar-los com et fa sentir que facin aquests comentaris. Poder-te sincerar, explicar-los què et passa i què sents pot ajudar-los a entendre’t i a deixar de jutjar-te. Són converses que a vegades costen, però si són amics de veritat, val la pena comunicar-ho per poder-te sentir tranquil·la amb ells.

En segon lloc, si vas informant aquest noi en tot moment de com et sents, del que vols i del que no vols, no hi ha motiu perquè li facis mal intencionadament: ell ja sabrà amb quines cartes està jugant. És important entendre que qualsevol relació que acaba pot fer mal, però és part del procés natural de tancar una etapa. Evitar el risc d’aquest dolor també ens priva de viure experiències que ens poden ajudar a créixer.

En definitiva, aclarir què sents realment per ell i què tens ganes de fer ara mateix és el primer pas. Després, comunicar-li com et sents, què vols, què necessites i quines pors tens (com ara “no et vull fer mal”). Observa com et sents un cop li ho hagis dit. I deixa’t viure el que sents, sense que el criteri principal sigui el que pensaran els altres. Potser necessites viure aquesta història fins al final per poder aclarir-te de debò.

Gràcies per la consulta i una abraçada!

@psico_crisalbo

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!