El consultori

Avui, després de molts anys sense fer-ho, us faré una consulta. Moltes gràcies per la tasca que feu em va ajudar molt durant l'insti. Allà vaig. Des de 4t de la eso fins fa un any (3r de carrera) llegia relats eròtics forts i em ficava a chats online erotics per parlar amb homes per text. Tambe havia mirat algun video porno de submisió pero com se que pot ser adictiva la pornografia no ho feia casi mai. Llavors estaba soltera. Com a proposit d 2025 vaig proposarme no fer mes aixo pq sentia que era com una alter ego meu, soc una persona super bona amable, feminista i sempre penso en els demes, em semblaba que es sortia dels meus valors mirar coses de estes. Damunt eren de submisió femenina, cosa que em sembla fatal, estic completament en contra d'axio pero no podia evitar posarme calenta i tindre orgasmes de seguida. Al 2025 vaig començar a masturbar-me sense res d'aixo al prinicipi em va costar però despres vaig sentir casi el mateix plaer. A meitat d'any vaig començar a sortir amb el meu actual noivo. , Des de fa 2 setmanes la relació es distancia i ultimament vaig calenta, estic tenint ganes de recaure en llegir relats i tot el que feia abans, em fa molta vergonya dirli al meu novio pq sento que no soc jo la que feia tot allo. Els encontres sexuals q tinc amb ell son molt tendres i carinyosos i m'agraden tot i que no tinguen res a veure en el q llegia. Quan no estic amb ell am venen ganes de tocarme pero al no tindre'l al costat quan em masturbo sola no sento tant pq ell no hi es. Aixi que el meu cos demana mes i em venen ganes de llegir coses d submisio o entrar a chats (pero si ho fes em sentiria fatal, pels meus valors i pel plus de ara: sentiria que enganyo al meu novio fins i tot que li fico les bañes si fos un chat). M'ho he plantejat pero no veig com a solució dirli coses guarres com les que llegia a ell, pq el que tenim nosaltres es com molt mes tendre i realista, sabeu? I m'agrada més que els relats, pq es real i m'agrada sentirme estimada. Es com q la submisió me la reservo per a mi mateixa, ns com explicar-ho. Que puc fer? (no li vull dir al meu novio el q feia abans) Estic una mica agobiada Gracies

Hola,

Gràcies a tu per confiar en aquest recurs i per compartir la teva història. Estem segures que també pot ajudar altres persones que es troben en situacions similars.

En primer lloc, són molt interessants les reflexions que fas i l’autoconeixement que tens de tu mateixa. Sovint, per entendre’ns millor i sentir-nos més segures, tendim a posar-nos etiquetes com per exemple: “soc feminista", i associem a aquesta etiqueta un conjunt de creences: que la dona no ha de ser submisa, que ha d’existir igualtat de drets i condicions, que cap gènere és inferior a l’altre…

Però després et trobes que, en el teu espai íntim, també t’atrauen dinàmiques de submissió.

Això és molt més habitual del que sembla. Les persones som canviants i complexes. Podem sentir desigs i emocions molt diverses, encara que de vegades intentem encaixar en un sistema de creences més rígid del que realment som. I és precisament aquesta rigidesa la que ens pot fer sentir atrapades o en contradicció interna. Això no vol dir que les etiquetes no siguin útils; simplement, és bo aprendre a jugar-hi i a no prendre-les sempre com a veritats absolutes.

És interessant donar-nos permís per ser flexibles: hi ha moments en què les dones ens podem sentir poderoses i volem tenir poder, i moments en què ens pot agradar cedir aquest poder i agafar un rol més passiu. Igualment, als homes també els pot passar. El problema apareix quan una creença es torna tan rígida que no ens permet revisar-nos ni evolucionar. L’important és viure cada etiqueta quan ens serveix… i deixar-la anar quan ja no ens representa en aquell moment.

Dit això, també és essencial tenir en compte el que comentes sobre la sensació de possible addicció a certes pràctiques. Si has detectat que alguns continguts no et fan bé, i per això els vols evitar, és important escoltar aquesta intuïció. Aquesta reflexió no vol dir que “tot valgui” o que perquè t’atrau la submissió hagis de tornar-hi tant sí com no. Hi ha coses que tu mateixa has comprovat que no et funcionen, i és legítim voler posar-hi límits.

Tot i això, sembla que ara tornes a qüestionar-te algunes coses. I per això et volem transmetre que potser el primer pas no és prohibir-te res, sinó acceptar que dins teu també hi ha aquesta part que vol sentir-se submisa, que vol deixar anar el control, que no sempre vol ser la “nena bona i amable”. 

Aquesta part existeix en tu, i és bonic donar-li espai perquè s’expressi d’una manera que et resulti sana i coherent amb qui ets avui.

Aquesta expressió pot prendre moltes formes: llegir relats eròtics, vestir-te diferent, explorar noves dinàmiques amb la teva parella, o el que tu decideixis. No hi ha una única manera correcta: es tracta que tu vagis descobrint què et funciona.

I recorda que l’acceptació sol ser el primer pas per avançar. Quan reprimim molt una part de nosaltres, aquesta acostuma a buscar encara més la manera de sortir.

Esperem que aquesta reflexió t’hagi ajudat. I si no, ens pots fer una altra consulta sempre que ho necessitis.

Gràcies i una abraçada!

@psico_crisalbo

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!