El consultori

Bon dia. Sento que tinc una "obsessió" per l'amor romàntic i és que m'imagino moltes situacions romàntiques que podrien passar-me amb gent que conec o conec molt poc, i no sé si és per entretenir-me o que soc massa enamoradissa. Vaig trencar la meva darrera "relació" fa uns mesos, era molt tòxica i mai em vaig sentir una prioritat. En repassar el meu historial romàntic he vist que la majoria de vegades que conec algú o estic amb algú acaben amb una altra noia. A la primera relació em van posar les banyes, després les persones amb les quals tenia algun tipus de "feeling" tontejaven amb mi i al cap de poc temps tenien parella i per últim la meva darrera "parella" (mai va voler formalitzar) em va enganyar intencionadament diverses vegades des del principi de conèixer-nos, i per això sento que tot el que vam viure va ser fals i em fa sentir estúpida per haver estat vulnerable amb algú que no li importava gens. Ara per molt que vulgui conèixer algú de veritat, sento que no puc arribar a agradar prou per a voler estar del tot amb mi i arribar a conèixer-me de veritat. Jo sé que algun dia trobaré algú que m'estimi i em podré tornar a enamorar, però em fa molta por que em tornin a enganyar i sentir-me que no soc prou atractiva per a ningú. Gràcies per la vostra atenció i feina!

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!

No passa res per somiar amb un amor romàntic, cadascú té les seves formes de fantasiejar i la teva no és ni bona ni dolenta. El que sí que has de tenir molt en compte és que l’amor gairebé mai és com a les pel·lícules romàntiques, i per tant tenir les expectatives molt altes en temes amorosos et pot fer patir molt.

Pel que fa al teu passat, parles de moltes traïcions i d’haver estat amb gent a la qual no li importaves massa. Això passa molt i no ets l'única, no t’han fet mal perquè tu siguis inferior a ningú, si t’han fet mal és responsabilitat de l’altre persona, ja que segurament havia de cobrir alguna necessitat emocional interna. Amb això vull dir-te que, per molt que t’hagi passat anteriorment, no vol dir que el patró es continuï reproduint per sempre. El meu consell seria fer una revisió al passat i veure en quins moments creus que hauries d’haver actuat diferent. D’això se’n diu resiliència, agafar les “desgràcies” i veure que en pots aprendre, per al pròxim cop, intentar que les coses vagin diferents. Això sí, en temes de parella, al ser dues persones involucrades, mai tindràs el control total de què passarà. I aquest és un altre exercici important, la tolerància a la frustració i al fet que les coses no surtin com esperaves.

Espero haver-te ajudat.

Que el teu passat no et faci tenir por del teu futur.

Estrella Dorca – Psicòloga sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!