El consultori

Hola, moltes gràcies per el que feu. Quan era petita vaig parir un abus sexual de part del meu tiet. Vivim tots junts, osigui la meva mare, els meus germans, la germana de l meva mare (que li podem posar Miriam) ,els seu marit (l'agressió) (que li podem posar Toni) i el meus cosins. L'any passat van trocar a me mare de serveis socials i blablabla. La cosa es que ara ja se sap el que va passar i tota la meva família està discutida, ara les coses semblava que anaven millorant però d'aquí 15 dies he de anar a declarar. Es tot un fastig, la meva tieta Sempé està de part de en Toni, els meus avis i la meva mare estan molt en contra seva. La meva tieta m'estima i està també de part meva però s'entén que en Toni es va equivocar. De fet tot va sortir a la llum perquè ell va anar a demanar ajuda, ell va ser qui va dir que tens aquest problema i que volia que l'ajudessin, però tots es van posar en contra seva. En el fons ho entenc, jo també he petit molt per culpa seva però entenc que ell nessesita ajuda, i no la té pas, l'han deixat de banda i ara només té a la meva tieta i als meus cosins. La meva mare se la passa en conta d'en Toni i ho entenc però és que jo encara l'estimo, se que es va equivocar i no el Vull tornar a veure, però l'estimo i no vull que vagi a la preso. I aquí també està el dilema tinc molta por de que vagi a la preso se que es mereix un càstig per tot el que ha fet, se que està molt malament, però no vull que vagi a la preso, i depèn del que sigui jo quan vagi a declarar será el que passarà. Lògicament vull dir la veritat però si ho faig probablement el posaran a la preso. No se que fer tinc molta por i estic molt confusa, també el que passa és que tinc tantes versions dels fets, osigui no del que em va fer a mi, això ho recordo massa bé. Em refereixo si ho ha fet més vegades i que ha fet exactament, ja no sé si és bo O dolent no se res, alguns diuen que ja havia abusat de menors, d'altres que no que només de majors, d'altres que no havia abusat mai de ningú i m'han dit tantes coses que no se que creurem. Tampoc se exactament la seva opinió, sé que està molt penedit del que ha fet però... No ho se, no se que pensar, no se que fer.

Hola,

Gràcies per la confiança i per explicar la teva situació. El que estàs vivint és extremadament difícil, i és molt normal que et sentis confosa, trista o amb por. També és important reconèixer la valentia que implica parlar d’un tema així. No hauries hagut de viure res d’això, i que hagueu pogut parlar i actuar vol dir que s’està començant a fer un canvi per intentar reparar els danys.

Entenem perfectament que et faci por anar a declarar i que et preocupi el que pugui passar. Tens moltes coses a sobre, i és normal que sentis afecte cap al teu tiet i, al mateix temps, dolor pel que et va fer.

Hi ha una cosa que és molt important que no carreguis a sobre: el que passi a partir d’ara amb el procés judicial no depèn de tu, ni és una responsabilitat teva. Tu només has d’explicar la veritat del que vas viure. La resta ho decideixen els jutges, els fiscals i els equips professionals, que estan formats precisament per valorar cada cas amb molta cura i pensant en la protecció de la víctima.

També és comprensible que et generin confusió totes les opinions que t’arriben sobre ell o sobre què ha passat abans. Quan passen situacions així, la família acostuma a dividir-se, i això genera molt estrès emocional. Tu no tens per què saber què és veritat i què no, ni tens cap obligació d’entendre o justificar què ha fet ell. El més important ara ets tu, el teu benestar i la teva seguretat.

És molt important que puguis parlar amb algú especialitzat en abusos sexuals infantils que t’acompanyi en tot aquest procés, que et resolgui els dubtes i que t’ajudi a gestionar les emocions que sents.

Et recomanem que contactis amb la Fundació Vicki Bernadet que ofereixen atenció especialitzada en casos d’abús sexual infantil. Tenen telèfon, xat i assessorament. T’adjuntem la pàgina web:

Si tens psicòleg/a o referent de Serveis Socials és important que ho puguis parlar amb ells, perquè t’ofereixin tot el suport i acompanyament que necessites.

Si encara no tens cap acompanyament psicològic, seria molt recomanable que algun professional et pogués donar aquest espai segur i estable, sobretot ara que s’acosta la declaració. 

Recorda que no estàs sola, hi ha persones al teu voltant disposades a ajudar-te i és important que demanis ajuda quan la necessitis i que expressis tot allò que necessites per poder viure tranquil·la, sense por i sense carregar coses que no et pertoquen.

Si necessites qualsevol altra cosa ens pot tornar a contactar.

Gràcies per la consulta i una abraçada molt gran!

@psico_crisalbo

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!