El consultori

Bon dia, Primer de tot, moltes gràcies per la feina que feu, els consells que doneu etc... ajudeu a molta gent, tant els que necesiten la consulta com els que la veiem. Espere que tot vos vaja be! Simplement vaig a expressarme per ací, si teniu cap consell, cosa a dir etc... ho agrairia molt siusplau! Soc una noia de 21 anys, que farà com 8 anys em diagnosticaren sordera súbita, vaig haver de pasar un canvi prou gros, fou degut a una bacteria i tal, però be la cosa és que vaig haver d'adaptarme. Considere que ho vaig dur prou be, gracies al suport de la meua familia i tal ( que ironicament, el meu germà petit també te una discapacitat, és molt bo i molt maco però degut a una hemorragia cerebral te dificultats de la parla i conducta, i tal però es molt bona persona, això si sempre necesitara algú cuidant d'ell). La cosa es que estic en l'ultim any de la carrera, i se que vull provar sort en l'ambit academic, fent un doctorat, però note que em sorpren gratament la manera en que he evolucionat en la meua visió de la meua discapacitat, de no dirho i amagaes mencionarho al professor en l'insti, fins a dirho obertament mitjançant correus als professors de la universitat. Crec que em va sorprendre molt com a la universitat no m'exigien tant ni em preguntaven tant, se que soc molt propensa a voler controlarho tot i prou introvertida ( i si, ja era aixi abans de que em pasara allò de la sordera subita, no es una costum de la gent que tenim sordera). La cosa es que note com poc a poc vaig perdent eixa vergonya? pq la meua por estupida era que si algu me veia parlant en algú de classe, m'anaven a dir de seguida pero tu no ets sorda, que fas parlant amb algú, ja que jo degut a la impossibilitat del soroll grupal quan es molt gent m'ofusque i no puc entendre molta gent alhora i els professors sempre em diuen de fer treballs pel meu compte ( jo encantada la veritat quan m'ho van dir, no sabia ni que es podia fer aixo), de vegades quan parla gent a classe si que els puc escoltar llegintlos els llavis però sempre tinc eixa veueta dientme: i si algu et diu algo?, te van a pillar, no ets prou sorda si t'enteres llegint llavis etc... Supose que es una inseguretat més, però també em costa sobretot al principi, explicarho cara a cara al professor el fet que per exemple a una classe si fem una activitat grupal jo no m'entere, però si el professor va repetintho poc a poc ahi ja si o llegint llavis, però no se la rao tinc por de que per exemple, m'assente al costat d'algú i començem a parlar i el professor em veu i em diu ai pos si que podies fer treballs en grups, va feslo en ell, i jo pense bua, es que ja la meua adaptació no valdrà etc... Se que es estupid pero no sabeu com em rallava en 18-20 anys, inclus ara pero cada volta menys, es mes ara mateixa el problema d'abans de sentarme al costat d'algu i tal jsjsjs. No se, jo voldria ser una noia forta, segura, independent de les inseguretats però pfff. Aixo si una cosa bona, que jo en clase soc una de les que mes pregunta dubtes, i al final tots es saben el meu nom, supose que perque es facil de endevinar i cride l'atencio. Alguns companys ja m'han dit que aixo em sera d'avantatge en el master i doctorat, eixa visio que tinc i com tots o almenys casi tots em recorden facilment, el problema es eixa inseguretat meua i dificultat a l'hora d'explicarho. També em dona por que al doctorat com es d'investigació fan seminaris grupals on has de debatre en gent i colaborar, aixo se'm dificulta, se que si ho explique en temps quasi segur que m'ho concediran però pfff perque tinc eixa vergonya??? es una cosa que em fa enfadarme en mi mateixa personalment, igual que la mania que tinc de explicarho fatal al professor cara a cara. Se que l'academia es chunga, molt competitiva però si puc accedir i ajudar amb la meua investigació a gent, molaria molt. A més sempre suma al curriculum pense tenir un doctorat a una mala que lo de la uni no em funcionara. No se seria aixo, també tinc altres inseguretats per suposat. Però aixo ja dona pa una altra consulta i eixes les se gestionar millor jsjs. Moltes gràcies per llegirme! Bon cap de setmana.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns i explicar-nos la teva història.

Crec que la gent que llegeixi la teva consulta es sentirà molt inspirada per tot el que has aconseguit. Tenir una dificultat auditiva ha de ser tot un repte dins d'aquesta societat tan exigent en la que vivim. Pel que dius, te n'has sortit superbé fins ara, ja estàs a 4t de carrera i arribar fins aquí requereix esforç, així que felicitats. El més bonic d'aquest text és la part on menciones que vols fer el doctorat per ajudar a les persones. I jo et diria, centra't en això. Si el teu objectiu de fer el doctorat és per investigar i aportar benestar a altres persones, facis el que facis tot estarà bé. Com bé has dit, si pots comunicar la teva dificultat auditiva als professors i companys et sents més segura, així que, fes-ho! Cada cop que comencis a un lloc nou i et presentis pots afegir: ho sento si en algun moment em crides i no responc, podria ser perquè no me n'he adonat, ja que tinc una dificultat auditiva. Ja està, això no et fa menys persona que ningú. Fa res ens va escriure una noia que també tenia un problema auditiu i deia que sentia que no seria prou vàlida pel noi que li agradava, que ell mereixia algú millor. Què en penses d'això? Què li diries? Com l'animaries a parlar amb el noi?

Sé que és difícil sentir-se segura d'una mateixa tota l'estona, i més quan tens alguna cosa que et fa "diferent", abraça aquesta diferència i converteix-la en un motor.

Em sembla fascinant que t'hagis tret 3 cursos de carrera llegint els llavis dels professors, m'imagino que no ha de ser gens senzill. Continua confiant en tu, perquè si has arribat fins aquí és perquè hi ha una part de tu que confia plenament en la teva capacitat d'avançar i no rendir-se.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca - psicòloga sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!