El consultori

Sempre he sigut una persona molt sociable. Mai he tingut problemes per fer amics i amigues, ni per sentir que tenia un grup de pertinença. Tot i això, hi va haver una època en què ho vaig passar malament. L’any 2019/20 formava part d’un grup d’amigues on sovint em feien sentir exclosa, i no em sentia gens jo mateixa. Finalment, vaig decidir marxar. El 2020/21 vaig entrar a un altre grup, on vaig estar fins al 2022/23, però al final va tornar a passar el mateix. A l’estiu de 2023 es va crear un grup més petit. La cosa és que entre nosaltres ja ens coneixíem per separat, i un dia vam decidir quedar totes juntes. Durant aquest temps tot va anar genial. Amb algunes d’elles ens coneixíem de tota la vida i tot era fàcil: podia ser jo mateixa, tot fluïa. Però aquest estiu em va passar una cosa important i necessitava el seu suport. En comptes d’estar al meu costat, elles van començar a quedar soles sense avisar-me. Ho vam parlar, es van disculpar, van reconèixer que sabien quie m'havien fet mal i que elles estarien igual enm la meva posició...Tambe van comentar que no hi havia cap motiu pel cual aquesta distancia, que simplement havia passat, pero ja et dic jo que ha passat perque elles han volgut. AH SI! I dsps em van dir, a veure quan quedem, podem mirar un dia d'aqeusts. Pero, una setmana després, van tornar a fer exactament el matei (surtren de festa i no m'avisen, pensa que jo ho havia deixat amb la meva exparella de feia 4 anys). A dia d’avui només hem quedat un parell de vegades, però quan ho fem, m’ignoren, els hi suda el que m'hagi passat i fan veure que no han estat quedant sense mi. Jo acabo marxant amb algú altre, sobretot perquè els llocs on quedem solen ser amb ambient de festa (nomes em quedat 1 cop el grup sencer) i amb 1 al setembre per separat.Penso que són molt poc empàtiques: no pots dir que entens el que ha passat i després repetir el mateix diverses vegades. Ara som al novembre i porten aixi uns 4 o 5 messos. La part bona és que he conegut gent nova. Estic bé —no és el mateix, però estic bé. Així i tot, sento que ja no tinc aquest grup de pertinença que abans m’omplia tant. Ara tinc amics i amigues, però tots molt dispersos. Soc una persona que sap estar sola, però sempre m’ha agradat més estar envoltada de gent que estimo i que m’estima, rient i passant-ho bé. Sento que ja no tinc aquestes persones, aquell grup gran i sorollós on, si un dia algú no pot quedar, segur que hi han mes membres que si que poden. IMPORTANT, no és la necessitat d’un “grup” concret, sinó simplement tenir amics i obrir els meus cercles d'amistat. I sí, en tinc uns quants, no són les de sempre, però m’ho passo bé igual. El problema és que molts caps de setmana em passa que ningú pot quedar. Tothom té altres amistats, parelles o plans (i em sembla perfecte), però jo veig que només tinc gent molt dispersa, que no sempre pot anar a fer una birra. He fet plans sola i els he gaudit, però sento que necessito més activitat social, sobretot perquè entre setmana tampoc tinc gaire vida social. A més a més, a casa tampoc hi ha gaire bon ambient. El tema de les amigues es va ajuntar amb moltes coses, abans d'elles fer-me això, la meva exparella em va posar les banyes després de quatre anys de relació, després elles em van fer això i després vaig tenir algun que altre problema familiar. Ho explico perquè et podria donar més info, però niidea. VULL TRANQUIL·LITAT I CALMA PEL MEU CAP. Per això, si us plau, necessito bons consells per obrir nous cercles d’amistat. No vull que em diguin allò de “ets molt jove, ja trobaràs la teva gent”, no. Necessito idees reals, pràctiques, per conèixer persones noves i construir vincles de debò. O simplement, si creus quie m'has de donar algun altra tip, jo encantada. Sé que soc jove, però també soc adulta, i arriba un punt en què només vols riure, riure i tornar a riure. Moltes gràcies per escoltar-me.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!



És normal que et sentis malament després d’haver viscut aquestes experiències. A més, sembla que amb el tema de les amistats es va repetint el mateix patró, sents que et deixen de banda i no entens perquè. Ningú es mereix que el deixin de banda, i a vegades, quan patim aquesta mena de bullying creiem que és culpa nostra perquè no som prou “bons” per a ells, però no és així. Pel que dius, sembla que aquest últim grup d’amigues t’agradava (tot i que no s’hagin portat del tot bé). Una cosa que podries fer és parlar individualment amb alguna dels membres d’aquest grup (amb la que tinguis més confiança i més vincle). Elles ja saben que ho han fet malament i s’han disculpat, i tot i així ho han tornat a fer. A vegades, si parles amb cada una d’elles per separat, el problema es pot plantejar d’una manera més tranquil·la i sincera, prova-ho!



D’altra banda, és totalment comprensible que vulguis fer amics, i és molt sa! Socialitzar és part important del benestar emocional d’un mateix, i últimament a tu t’han fet molt mal i no t’ho mereixes, ningú s’ho mereix.

Així que, com fer amics? Doncs Sortint, provant coses noves, apuntant-te a activitats on hi hagi molt treball d’equip, per exemple en un cau o als castellers, normalment en aquest tipus de grups es fa molta pinya. També prova de parlar amb gent que no parles mai de la teva escola/uni/feina. Una altre opció també és parlar amb algun amic/ga individual que tinguis i plantejar-li la teva situació, molts cops acabem formant part dels grups d’amics d’altres amics, i això és totalment vàlid i normal. No és “enxufar-te” sinó tenir la possibilitat d’obrir el teu cercle.

Espero haver-te ajudat.



Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!