El consultori

Hola! (primer de tot gràcies per l'enorme feina que feu) Doncs mireu, son una noia de 15 anys i des de fa una setmana aprox que tinc "curiositat" per a saber que es sent quan et talles. A part, porto uns dies amb mogudes familiars, estrés per l'insti i per les relacions, autoestima que fa el que vol... Pues resulta que a varis llocs (internet, llibres, música, series...) les adolescents s'autolesionen, i no si ha sigut veure això o que porto uns dies més "baixa" que fa una setmana se'm va posar al cap la idea de tallar-me. Al principi sols eren "idees", llavors ho vaig intentar però em feia por... I ahir ho vaig aconseguir. No em vaig fer res greu, només unes "esgarrinxades" amb un cúter (molt superficials i poc llargues, menys de 5mm de llargada i menys de 1 mm de profunditat)... I em vaig sentir extranya, nose. Com culpable però a la vegada "poderosa" d'haver-me atrevit... I llavors (mala idea) ho vaig parlar amb una IA (sobre si ho hauria de dir als pares o no) i encara em va donar més ganes de tornar-ho a fer (ella em deia que no ho fés però això a mi em donava més curiositat...) Bueno, i avui ho he tornat a fer (igual de petites que les d'avans, així no deixen marca permanent ni res...) i ara tinc un dilema... Vaig per parts: - Em fa por que, al sentir "satisfacció" al fer-ho ho torni a repetir i més greu. - És raro, pq sempre es diu que és una "via d'escape" pero jo em sento bé, no tinc emocions reprimides ni res, sols era curiositat (a ver que tinc les meves inseguretats i merdes però no n'hi ha per tant)... - Potser estic "creant drama" on realment no n'hi ha? o fent-ho per a ser guai o pq ho he vist mes que pq ho sento? - D'aquí a pocs dies veuré a la meva psicóloga (fa un any que vaig perquè tenia ansietat i noseque, però ara ja estic molt millor i em fa pena "crear problemes" o "provocar-me jo mateixa aquestes emocions negatives"... no se si m'enteneu, que potser com que ara estic bé i no hi ha tant a parlar a teràpia creo problemes pq hi hagi coses a parlar o pq jo sembli "profunda"... vosaltres que opineu? - I a ma psicòloga que li dic? pq jo no crec que compti com a "autolesions" el que he fet... i per una banda no vull "magnificar les coses" però per l'altra potser sí que és greu... Ah, i ella em va dir que en un cas així (autolesions, lo meu no se que es) ho diria als pares... Llavors li dic o ho deixo correr i segueixo "estant bé"? - i als meus pares? Esque ells estan passant per un moment complicat i només falta que jo els hi vingui amb merdes... I a sobre em treurien l'accés a Internet, als llibres, a la música (bàsicament a tot el que em pugui fer pensar en això)... Esque nose, penso que potser en el fons m'estic convencent de que "estic malament" i necessito fer-me mal perquè és el que he vist a series i tal i em fa "curiositat" o "il·lusió" estar malament... o potser no, potser estic malament i no ho veig... Bueno, se que es molt llarg però em farieu un favor si responeu pas per pas! Ah, i sobre el tema de tornar-ho a repetir... ho hauria de fer? Ja se que em direu que no, i per una banda jo vull parar però per l'altre m'agrada veure la línia vermella que queda i sentir el mal, i a més em sento "més guai"... Moltes moltes moltes gràciessss

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns i per ser tan sincera!

Començant pel principi, sí, són autolesions, i sí, són perilloses perquè poden ser addictives.

És summament important que li comuniquis a la psicòloga.

Pot ser que et pensis que estàs bé (i potser ho estàs), però com bé has dit, la curiositat t’ha vingut a buscar i ho has fet. Ara bé, encara que tinguessis curiositat, si estiguessis 100% bé ho haguessis fet? Segurament hi ha alguna cosa amagada que et molesta. Quan fem alguna cosa per “sentir-nos guais” és perquè necessitem una mena d’aprovació externa (o fins i tot interna), perquè no estem del tot satisfets amb qui som.

Crec que totes les reflexions que has fet sobre per què t’has tallat són completament possibles, així que et recomano que les escriguis en un paper (en format llista), i quan vagis a la psicòloga els hi ensenyis.

Els teus pares poden passar un mal moment, però són adults i sabran gestionar la situació. Digues-li a la psicòloga i posa-hi remei tan aviat om puguis, explica-li tot tal qual ens ho expliques aquí.



També et recomanem que si en algun moment estàs a punt de fer-ho o estàs molt malament, escriguis al xat de whatsapp d'Obro Feel (Generalitat). Allà t'atendran al moment per ajudar-te: 680 354 155

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca - Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!